Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
142 bytes afegits ,  12:18 25 ago 2023
Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '
Llínea 22: Llínea 22:  
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
 
El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. L'importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
   −
A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com son el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  
+
A banda de la pilota valenciana, també es practiquen atres '''deports tradicionals i autòctons valencians''' com són el [[Tir i arrossegament]], deport tradicional del camp valencià en la participació d'un [[cavall]] o haca, i les [[birles valencianes]], que estan en procés de recuperació.  
   −
Atres deports característics son la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.
+
Atres deports característics són la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, en la que se dispon del Circuit de [[Chest]] a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobre tot en les zones rurals.
    
=== Tir i arrastre ===
 
=== Tir i arrastre ===
 
{{AP|Tir i arrastre}}
 
{{AP|Tir i arrastre}}
   −
[[Image:Tir_i_arrossegament.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Pedralba]]]]
+
[[File:TiraArrastreBenic.jpg|thumb|180px|Competició de '''Tir i arrastre''' en [[Benicarló]]]]
    
El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.
 
El Tir i arrastre és un deport hípic valencià. La seua practica està estesa per tot el territori valencià.
Llínea 40: Llínea 40:  
=== 9 d'Octubre, Dia Nacional valencià ===
 
=== 9 d'Octubre, Dia Nacional valencià ===
 
{{AP|9 d'Octubre}}
 
{{AP|9 d'Octubre}}
[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia.]]
+
[[File:Baixada Senyera Coronada 9 d'octubre.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia.]]
 
El [[9 d'Octubre]] es el Dia de la [[Comunitat Valenciana]] i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
 
El [[9 d'Octubre]] es el Dia de la [[Comunitat Valenciana]] i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
   −
La celebració a nivell local de Valéncia, és una celebració en una llarga tradició des del [[sigle XIV]] en el rei [[Jaume II]]. En canvi, a nivell de tot el territori valencià, es tracta d'una celebració institucional mes recent, que te el seu orige en l'autonomia i pre-autonomia valenciana, al declarar-se el 9 d'Octubre com a dia Oficial de la Comunitat Valenciana.
+
La celebració a nivell local de Valéncia, és una celebració en una llarga tradició des del [[sigle XIV]] en el rei [[Jaume II]]. En canvi, a nivell de tot el territori valencià, es tracta d'una celebració institucional més recent, que te el seu orige en l'autonomia i pre-autonomia valenciana, al declarar-se el 9 d'Octubre com a dia Oficial de la Comunitat Valenciana.
    
La conquista cristiana del [[Regne de Valéncia]] no se culminà fins a l'any [[1304]]-[[1305]] en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'[[Elig]], i el territori actual no s'unificà fins al [[1851]] en l'incorporació de les disputades [[Requena]] i [[Utiel]]; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
 
La conquista cristiana del [[Regne de Valéncia]] no se culminà fins a l'any [[1304]]-[[1305]] en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'[[Elig]], i el territori actual no s'unificà fins al [[1851]] en l'incorporació de les disputades [[Requena]] i [[Utiel]]; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
Llínea 50: Llínea 50:  
{{AP|Mocaorà}}
 
{{AP|Mocaorà}}
   −
[[Image:Mocadora2.jpg|thumb|right|200px|<center>Mocadorà en piuleta i tronador</center>]]
+
[[File:Mocadorada a un aparador d'una pastisseria, València.jpg|thumb|right|200px|<center>Mocadorà en piuleta i tronador</center>]]
    
El [[Nou d'Octubre|9 d'octubre]] és també la festivitat de [[Sant Donís]], considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la [[mocadorada]], un mocador de [[seda]] nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians.  
 
El [[Nou d'Octubre|9 d'octubre]] és també la festivitat de [[Sant Donís]], considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la [[mocadorada]], un mocador de [[seda]] nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians.  
Llínea 85: Llínea 85:  
[[Image:Foguera Baver Els Antigons 2019 Paco Torres.jpg|thumb|200px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]
 
[[Image:Foguera Baver Els Antigons 2019 Paco Torres.jpg|thumb|200px|Foguera durant les '''Fogueres de Sant Joan''', en [[Alacant]].]]
   −
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
+
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'[[Alacant]] ([[L'Alacantí]]) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens són remots pero és en l'any [[1928]] quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
   −
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
+
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de [[juny]] se planten les fogueres que són monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen despuix de llançar-se una monumental palmera de fòcs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el [[Castell de Santa Bàrbara]], i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
    
Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Fòc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.  
 
Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Fòc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.  
Llínea 93: Llínea 93:  
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del [[24 de juny]], el dia següent a la nit de [[Sant Joan]], moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
 
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del [[24 de juny]], el dia següent a la nit de [[Sant Joan]], moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
   −
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la [[província d'Alacant]] (i prop d'Alacant ciutat).
+
Ademés d'en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la [[província d'Alacant]] (i prop d'Alacant ciutat).
    
=== Els moros i cristians ===
 
=== Els moros i cristians ===
 
{{AP|Moros i Cristians}}
 
{{AP|Moros i Cristians}}
[[Image:fila moros i cristians.jpg|thumb|right|200px|<center>Filà de Sant Vicent del Raspeig.</center>]]
+
[[File:Filada de Moros y Cristianos 2008 en San Vicente del Raspeig.JPG  |thumb|right|200px|<center>Filà de Sant Vicent del Raspeig.</center>]]
La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  
+
La festa de [[Moros i Cristians]] és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. Encara que , és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.  
    
L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[sigle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
 
L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del [[sigle XV]]. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del sigles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
Llínea 122: Llínea 122:  
=== Bous al Carrer ===
 
=== Bous al Carrer ===
 
{{AP|Bous al carrer}}
 
{{AP|Bous al carrer}}
[[Image:Bous albocasser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]]
+
[[File:Bous Albocàsser.jpg|thumb|left|200px|<center>Bous en [[Albocàsser]].</center>]]
 
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
 
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del [[Regne de Valéncia]], sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'[[any]], encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
   Llínea 128: Llínea 128:  
=== Moixaranga ===
 
=== Moixaranga ===
 
{{AP|Moixaranga}}
 
{{AP|Moixaranga}}
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Una Moixaranga en Algemesí</center>]]
+
[[File:Algemesí MDS - Nova Muixeranga 02.jpg|thumb|right|200px|<center>Una Moixaranga en Algemesí</center>]]
 
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que es preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
 
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que es preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
   Llínea 144: Llínea 144:  
=== Jota valenciana ===
 
=== Jota valenciana ===
 
{{AP|Balls valencians}}
 
{{AP|Balls valencians}}
[[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG  |thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]]
+
[[File:Jota Valenciana (1913), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló.JPG  |thumb|left|250px|<center>Representació d'una [[Jota valenciana]]]]
    
El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que són propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació.
 
El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que són propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació.
Llínea 154: Llínea 154:  
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
 
{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
 
{{AP|Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:paellavalenciana.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Paella valenciana]].</center>]]
+
[[File:ValencianPaella.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Paella valenciana]].</center>]]
 
La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] ([[all i pebre]]), i marisc.  
 
La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en la Comunitat Valenciana. Ingredients habituals són l'[[arròs]], verdura, peixcat, fiambre, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] ([[all i pebre]]), i marisc.  
    
El plat més conegut és la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica.  
 
El plat més conegut és la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i Iberoamèrica.  
   −
No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics son molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
+
No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arrelada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estan acostumats i mengen més de lo degut. Olles i bollits com a plats únics són molt importants en la alimentació. Allò és degut a que sols la ciutat es troba junt al mar, el interior estigué durant sigles cobert d'horta, la població era majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda.
    
=== Arrossos ===
 
=== Arrossos ===
   −
[[Image:Aforn.jpg|thumb|right|200px|<center>Arròs al forn</center>]]
+
[[File:Arroz al horno.JPG|thumb|right|200px|<center>Arròs al forn</center>]]
   −
[[Image:arrosabanda.jpg|thumb|right|200px|<center>Arròs a banda</center>]]
+
[[File:Arroz a banda (2015).JPG|thumb|right|200px|<center>Arròs a banda</center>]]
    
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que [[Valéncia]] té hortes d'arròs molt importants en [[Espanya]] i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó.  
 
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que [[Valéncia]] té hortes d'arròs molt importants en [[Espanya]] i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó.  
Llínea 181: Llínea 181:  
==== Mona de Pasqua ====
 
==== Mona de Pasqua ====
 
{{AP|Mona de Pasqua}}
 
{{AP|Mona de Pasqua}}
[[Image:monavalenciana.jpg|thumb|left|180px|<center>'''Mona típica valenciana'''</center>]]
+
[[File:Mona pascua.jpg|thumb|left|180px|<center>'''Mona típica valenciana'''</center>]]
 
És molt típica l'elaboració d'una mona de pa cremat en [[Pasqua]]. L'elaboració més important d'este dolç es troba en la localitat d'[[Albuixech]].
 
És molt típica l'elaboració d'una mona de pa cremat en [[Pasqua]]. L'elaboració més important d'este dolç es troba en la localitat d'[[Albuixech]].
   Llínea 209: Llínea 209:     
{{Regne de Valéncia}}
 
{{Regne de Valéncia}}
 +
 +
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
 
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
120 869

edicions

Menú de navegació