Diferència entre les revisions de "Chorlo"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
És típicament de color [[negre]], pràcticament opac i la seua fòrmula és: NaFe<sup>2+</sup><sub>3</sub>Al<sub>6</sub>Si<sub>6</sub>O<sub>18</sub>(BO<sub>3</sub>)<sub>3</sub>(OH)<sub>3</sub>OH. | És típicament de color [[negre]], pràcticament opac i la seua fòrmula és: NaFe<sup>2+</sup><sub>3</sub>Al<sub>6</sub>Si<sub>6</sub>O<sub>18</sub>(BO<sub>3</sub>)<sub>3</sub>(OH)<sub>3</sub>OH. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * de Gallizin, Dimitri (1802). Recueil des noms par ordre alphabetique apropies en mineralogie. Masison des Orphelins, Brunsvik. p. 258-260. | ||
| + | * Bosi, Ferdinando, y Lucchesi, Sergio (2004). «Crystal chemistry of the schorl-dravite series». European Journal of Mineralogy | ||
| + | * Ertl, A., Kolitsch, U., Prowatke, S., Dyar, M.D. y Henry, D.J. (2003). «The F-analogue of schorl from Grasstein, Trentino – South Tyrol, Italy: crystal structure and chemistry». European Journal of Mineralogy: 18: 583-588. | ||
| + | * Cairncross, B. y Bahmann, U. (2006). «Famous Mineral Localities: The Erongo Mountains Namibia». Mineralogical Record 37, 361-470. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Bačík, P., Cempírek, J., Uher, P., Ozdín D., Filip, J., Novák, M., Škoda, R., Breiter, K., Klementová, M., Ďud’a, R. (2013). «Oxy-schorl, Na(Fe2+2Al)Al6+Si6+O18(BO3)3(OH)3O, a new mineral from Zlatá Idka, Slovak Republic and Přibyslavice, Czech Republic». American Mineralogist | ||
| + | * Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Silicatos. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. ISBN 978-84-8321-883-9 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:20 27 jul 2023
El chorlo és un mineral silicat, l'espècie més comuna dins de les turmalines. El seu nom procedix del de la localitat de Zschorlau, en Alemanya, a on es va poder observar en una antiga mina de cassiterita (mina d'estany) ya a principis del sigle XVI. La primera descripció d'este mineral, en el nom de schorlein o schörlein es deu a Rülein von Calw (1505), que senyalà la seua presència en jaciments tipo plaure, associada a or o a minerals d'estany.
És típicament de color negre, pràcticament opac i la seua fòrmula és: NaFe2+3Al6Si6O18(BO3)3(OH)3OH.
Referències
- de Gallizin, Dimitri (1802). Recueil des noms par ordre alphabetique apropies en mineralogie. Masison des Orphelins, Brunsvik. p. 258-260.
- Bosi, Ferdinando, y Lucchesi, Sergio (2004). «Crystal chemistry of the schorl-dravite series». European Journal of Mineralogy
- Ertl, A., Kolitsch, U., Prowatke, S., Dyar, M.D. y Henry, D.J. (2003). «The F-analogue of schorl from Grasstein, Trentino – South Tyrol, Italy: crystal structure and chemistry». European Journal of Mineralogy: 18: 583-588.
- Cairncross, B. y Bahmann, U. (2006). «Famous Mineral Localities: The Erongo Mountains Namibia». Mineralogical Record 37, 361-470.
Bibliografia
- Bačík, P., Cempírek, J., Uher, P., Ozdín D., Filip, J., Novák, M., Škoda, R., Breiter, K., Klementová, M., Ďud’a, R. (2013). «Oxy-schorl, Na(Fe2+2Al)Al6+Si6+O18(BO3)3(OH)3O, a new mineral from Zlatá Idka, Slovak Republic and Přibyslavice, Czech Republic». American Mineralogist
- Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerales y Minas de España. Silicatos. Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo. ISBN 978-84-8321-883-9
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chorlo.