Diferència entre les revisions de "Joan Alfons Gil Albors"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllade d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.
+
Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllada d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.
  
 
== Periodisme ==
 
== Periodisme ==

Revisió de 12:53 17 jul 2023

Joan Alfons Gil Albors (Alcoy, 6 de març de 1927 - † Valéncia, 14 de febrer de 2020) fon un dramaturc, gestor cultural i periodiste valencià.

Biografia

Joan Gil Albors naixqué en la població valenciana i alacantina d'Alcoy, es trasllada d'adolescent en la seua família a viure a la ciutat de Valéncia, a on va mantindre la seua residència.

Periodisme

Inicià els seus primers passos en el periodisme sent molt jove. Va començar en la ràdio La Voz de Levante i va aplegar a ser director regional de Radiocadena Española (RCE) i Radio Color.

Teatre

En els anys 1950 va entrar en contacte en el món teatral valencià, primer en l'àmbit del Teatro Español Universitario —única iniciativa d'àmbit públic de l'época—. Va començar aixina una trayectòria com a autor a on es destaca la seua renovació del teatre valencià, «rescatat del localisme», per a donar-li un aire més universal. Se li considera un «autor de transició» i fonamental dels anys 1960 i 1970. En quarantacinc obres publicades en castellà i valencià, se senyalen com a rellevants El tòtem en l'arena (1960), La barca de Caronte (1962), Barracó 62 (1963), una obra que crítics com Ferrán Carbó i uns atres consideren com la més interessant de la posguerra, ¡Crida, Galileo! (1965), El cubil (1968), Borja, duc de Gandia (1972) o El petroleo (1976). La seua última obra, El ocaso de los brujos, es va estrenar en el Teatre Talia de Valéncia en l'any 2006.

El conjunt de la seua obra fon editat en l'any 2007 per l'Institució Alfons el Magnànim.

En la seua faceta de gestor cultural va dirigir el Teatre Nacional de la Princesa de Valéncia (1973-1976) i fon director artístic dels Teatres de la Generalitat Valenciana (1996-1999).

Com a autor va rebre distints reconeiximents entre els que es troben el Premi Ciutat de Valéncia de Teatre i el Premi de les Lletres Valencianes en l'any 2008.​ També va ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, càrrec que va ocupar des de l'any 2001 fins a l'any 2015 quan va renunciar a causa de la seua edat, i de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.