Diferència entre les revisions de "Ciriaco Sacha"
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
| predecessor = [[Antolín Monescillo i Aparença]] | | predecessor = [[Antolín Monescillo i Aparença]] | ||
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]] | | títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]] | ||
| − | | periodo = [[1892]] | + | | periodo = [[1892]] - [[1898]] |
| successor = [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]] | | successor = [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]] | ||
}} | }} | ||
Última revisió del 12:11 11 jul 2023
El cardenal Ciriaco María Sancha i Hervás va nàixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.
Estudis i primers anys[editar | editar còdic]
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en Teologia. Ordenat prevere en l'any 1858, se'n anà en 1862 a Santiago de Cuba com a canceller-secretari de Monsenyor Primo Calvo, que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
En l'illa caribenya, funda en l'any 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
En l'any 1876 regressa a Espanya quan és nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en Madrit.
Arquebisbe de Valéncia[editar | editar còdic]
El Papa Lleó XIII el nomena arquebisbe de Valéncia el 6 d'octubre de 1892. Dos anys despuix, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de Sant Pere in Montorio. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de Teologia, Filosofia i Dret en l'Universitat Pontifícia de Valéncia i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'Espanya, el Congres Eucarístic Nacional en Valéncia del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.
També organisa el Montepío del Clericat Valencià, institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.
En l'any 1897, despuix d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrí les portes del Palau Arquebisbal de Valéncia i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
Primat d'Espanya[editar | editar còdic]
El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i Patriarca de les Índies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en Toledo.
| Predecessor: Antolín Monescillo i Aparença |
 Arquebisbe de Valéncia 1892 - 1898 |
Successor: Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros |