Diferència entre les revisions de "Campanar d'Alcalà de Chivert"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | El 29 de maig de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. | + | El [[29 de maig]] de [[1783]], en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el [[15 d'agost]] de [[1784]], quan obrin els fonaments i, finalisen el [[14 de juny]] de l'any [[1803]], quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
Revisió de 11:50 11 jul 2023
El Campanar d'Alcalà de Chivert és una torre-campanar que es troba a la dreta de l'iglésia de Sant Joan Batiste en la població valenciana i castellonenca d'Alcalà de Chivert. És del sigle XVIII, construït entre els anys 1784 i 1803 que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana.
Història
El 29 de maig de 1783, en una Junta General de la població, es decidix construir el Campanar i es nomena una Junta de fàbrica. Les despeses es finançaran en el trigèsim. Les obres comencen el 15 d'agost de 1784, quan obrin els fonaments i, finalisen el 14 de juny de l'any 1803, quan es retiren la bastida i la roda del torn. El mestre d'obres que dissenya la torre i s'encarrega de l'eixecució de la mateixa és Joan Barceló. A la seua mort, li succeïx Blas Teruel. Esta torre, punt final del conflicte entre barroc i neoclassicisme, supon una utilisació lliure del classicisme en components gòtics, en una estètica oposta a la decoració interior de la mateixa iglésia pero similar a la frontera.
Descripció
El Campanar és un edifici de planta octogonal anexe a l'Iglésia, rematat per una image de Sant Joan Batiste. En més de 60 metros d'alçada, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana i l'image més característica d'Alcalà de Chivert. És de planta octogonal, i presenta tres cossos separats per un senzill rebanc, més el cos de campanes i el templet de remat en una profusa decoració. L'accés, es troba en el cos inferior, en una escalinata i porta llinderada emmarcada per pilastres.
Curiositats
L'image del Sant que corona el Campanar fon colocada per un equilibriste en el seu emplaçament actual.
Voré també
Referències
- Meseguer Folch, Vicente (2003). Vicent Meseguer Folch (coord.), ed. La Iglesia (1766/2003) y el Campanario (1803/2003) de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat. pp. 9-24
- Simó Cantos, J.M.; Chiner Vives, J.J. (1984). Aportaciones críticas sobre la historia, tipología y estilo de la iglesia de Alcalà de Xivert. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat
Bibliografia
- Cucala Puig, José Maria (1966). «La iglesia parroquial San Juan Bautista»
- Giner Sospedra, Vicente (1972). «La torre campanario de Alcalá de Xivert». Penyagolosa (núm. 9)
- González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quintana (núm. 10): 179-193. ISSN 1579-7414
- Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario»