Diferència entre les revisions de "Benjamin Franklin"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria». | Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria». | ||
| + | |||
| + | Franklin es va convertir en un exitós editor de periòdics i impressor en Filadèlfia, la ciutat líder en les colónies, publicant la «Gasseta de Pennsilvània» («Pennsylvania Gazette») a l'edat de 23 anys. Es feu ric publicant este periòdic i també el «Almanac del pobre Richard», del que ell era autor baix el seudònim de ''Richard Saunders''. Despuix de l'any [[1767]], fon associat en el «Pennsylvania Chronicle», un periòdic que era conegut pels seus sentiments revolucionaris i crítiques cap a la política britànica. | ||
| + | |||
| + | Com a científic, fon una figura important en l'Ilustració nortamericana i l'història de la física pels seus descobriments i teories sobre l'electricitat. Com a inventor, és conegut pel [[parallamps]], les lents bifocals, l'harmònica de cristal i l'estufa Franklin, entre atres invents. | ||
| + | |||
| + | Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en [[1751]] i més tart es va convertir en l'[[Universitat de Pennsilvània]]. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 10:29 9 jul 2023
Benjamin Franklin (Boston, Massachusetts, Estats Units, 17 de giner de 1706 - † Filadèlfia, Pensilvània, Estats Units, 17 d'abril de 1790) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.
Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del ethos americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'Ilustració. En paraules de l'historiador Henry Steele Commager, «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a Walter Isaacson, açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria».
Franklin es va convertir en un exitós editor de periòdics i impressor en Filadèlfia, la ciutat líder en les colónies, publicant la «Gasseta de Pennsilvània» («Pennsylvania Gazette») a l'edat de 23 anys. Es feu ric publicant este periòdic i també el «Almanac del pobre Richard», del que ell era autor baix el seudònim de Richard Saunders. Despuix de l'any 1767, fon associat en el «Pennsylvania Chronicle», un periòdic que era conegut pels seus sentiments revolucionaris i crítiques cap a la política britànica.
Com a científic, fon una figura important en l'Ilustració nortamericana i l'història de la física pels seus descobriments i teories sobre l'electricitat. Com a inventor, és conegut pel parallamps, les lents bifocals, l'harmònica de cristal i l'estufa Franklin, entre atres invents.
Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en 1751 i més tart es va convertir en l'Universitat de Pennsilvània.