23 727
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en [[1751]] i més tart es va convertir en l'[[Universitat de Pennsilvània]].
Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en [[1751]] i més tart es va convertir en l'[[Universitat de Pennsilvània]].
Organisà i fon el primer secretari de la Societat Filosòfica Nortamericana i fon elegit president en [[1769]]. Franklin es va convertir en un héroe nacional en Amèrica com a agent de vàries colónies quan va encapçalar un esforç en Londres per a que el Parlament de Gran Bretanya derogara l'impopular llei del timbre. Un diplomàtic consumat, fon admirat extensament entre els francesos com a ministre en París i era una figura important en el desenroll de relacions positives franc-americanes. Els seus esforços varen resultar vitals per a la [[Revolució Nortamericana]] en assegurar els enviaments de municions crucials des de França.
Fon promogut a director general de [[correus]] per a les colónies britàniques en [[1753]], havent segut [[mestre de postes]] de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels [[Estats Units]]. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De [[1785]] a [[1788]], va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en [[Esclau|esclaus]], pero a partir de la década de [[1750]], es va opondre a l'[[esclavitut]] des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats.
La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==