Diferència entre les revisions de "Alexander Calder"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | | lloc_mort = [[Nova York]], [[Estats Units]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alexander Calder''' ([[Lawnton]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]], [[22 de juliol]] de [[1898]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[11 de novembre]] de [[1976]]) fon un escultor nortamericà conegut per ser l'inventor del mòvil (escultures cinètiques penjants) i precursor de l'escultura cinètica. | + | '''Alexander Calder''' ([[Lawnton]], [[Pennsilvània]], [[Estats Units]], [[22 de juliol]] de [[1898]] - † [[Nova York]], [[Estats Units]], [[11 de novembre]] de [[1976]]) fon un escultor [[nortamericà]] conegut per ser l'inventor del mòvil (escultures cinètiques penjants) i precursor de l'escultura cinètica. |
| − | Reconegut principalment per les seues escultures, també va crear pintures, gravats, miniatures (com el seu famós ''[[El Circ de Calder]]''), escenografia, joyes, tapissos, estores i cartells polítics. Calder fon honrat pel Servici Postal dels Estats Units en un conjunt de cinc sagells de 32 centaus en [[1998]]. També va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat despuix de negar-se a rebre-la de [[Gerald Ford]] en protesta per la [[Guerra de Vietnam]]; esta medalla la va rebre en [[1977]], un any despuix de la seua mort. | + | Reconegut principalment per les seues escultures, també va crear pintures, gravats, miniatures (com el seu famós ''[[El Circ de Calder]]''), escenografia, joyes, tapissos, estores i cartells polítics. Calder fon honrat pel Servici Postal dels Estats Units en un conjunt de cinc sagells de 32 centaus en l'any [[1998]]. També va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat despuix de negar-se a rebre-la de [[Gerald Ford]] en protesta per la [[Guerra de Vietnam]]; esta medalla la va rebre en [[1977]], un any despuix de la seua mort. |
La seua obra més important són els monumentals "Núvols Flotants" ([[1952]]-[[1953]]) de l'Aula Magna de l'Universitat Central de [[Veneçola]] en [[Caracas]]. Esta obra forma part del Patrimoni de l'Humanitat de l'[[Unesco]]. Els núvols de Calder varen ser especialment dissenyats per a combinar art i tecnologia, fent de l'auditori una de les cinc sales en la millor acústica del món. | La seua obra més important són els monumentals "Núvols Flotants" ([[1952]]-[[1953]]) de l'Aula Magna de l'Universitat Central de [[Veneçola]] en [[Caracas]]. Esta obra forma part del Patrimoni de l'Humanitat de l'[[Unesco]]. Els núvols de Calder varen ser especialment dissenyats per a combinar art i tecnologia, fent de l'auditori una de les cinc sales en la millor acústica del món. | ||
Revisió de 10:55 24 jun 2023
| Alexander Calder | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Estatunidenca | ||
| Ocupació: | Escultor i inventor. | ||
| Naiximent: | 22 de juliol de 1898 | ||
| Lloc de naiximent: | Lawnton, Pennsilvània, Estats Units | ||
| Defunció: | 11 de novembre de 1976 | ||
| Lloc de defunció: | Nova York, Estats Units | ||
Alexander Calder (Lawnton, Pennsilvània, Estats Units, 22 de juliol de 1898 - † Nova York, Estats Units, 11 de novembre de 1976) fon un escultor nortamericà conegut per ser l'inventor del mòvil (escultures cinètiques penjants) i precursor de l'escultura cinètica.
Reconegut principalment per les seues escultures, també va crear pintures, gravats, miniatures (com el seu famós El Circ de Calder), escenografia, joyes, tapissos, estores i cartells polítics. Calder fon honrat pel Servici Postal dels Estats Units en un conjunt de cinc sagells de 32 centaus en l'any 1998. També va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat despuix de negar-se a rebre-la de Gerald Ford en protesta per la Guerra de Vietnam; esta medalla la va rebre en 1977, un any despuix de la seua mort.
La seua obra més important són els monumentals "Núvols Flotants" (1952-1953) de l'Aula Magna de l'Universitat Central de Veneçola en Caracas. Esta obra forma part del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco. Els núvols de Calder varen ser especialment dissenyats per a combinar art i tecnologia, fent de l'auditori una de les cinc sales en la millor acústica del món.
Un factor interessant i nou fon el sò, i el va tindre present en les seues obres, ya que les seues estructures chocaven unes en unes atres. Ademés es va interessar per les ombres que proyectaven els seus mòvils, tan canviants com la seua peça en sí, per lo que va escomençar a cuidar l'allumenament dels espais expositius.