Diferència entre les revisions de "Jean François Revel"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Jean François Revel | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[França|Francesa]] | ||
| + | | ocupació = Filòsof, periodiste i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[19 de giner]] de [[1924]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Marsella]], [[França]] | ||
| + | | data_mort = [[30 d'abril]] de [[2006]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]] | ||
| + | }} | ||
'''Jean François Revel''' ([[Marsella]], [[França]], [[19 de giner]] de [[1924]] – [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]], [[30 d'abril]] de [[2006]]) fon un filòsof, escritor, periodiste, gastrònom i membre de l'Acadèmia francesa. | '''Jean François Revel''' ([[Marsella]], [[França]], [[19 de giner]] de [[1924]] – [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]], [[30 d'abril]] de [[2006]]) fon un filòsof, escritor, periodiste, gastrònom i membre de l'Acadèmia francesa. | ||
Revisió de 09:20 20 jun 2023
| Jean François Revel | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Filòsof, periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 19 de giner de 1924 | ||
| Lloc de naiximent: | Marsella, França | ||
| Defunció: | 30 d'abril de 2006 | ||
| Lloc de defunció: | Kremlin-Bicêtre, Val de Marne, França | ||
Jean François Revel (Marsella, França, 19 de giner de 1924 – Kremlin-Bicêtre, Val de Marne, França, 30 d'abril de 2006) fon un filòsof, escritor, periodiste, gastrònom i membre de l'Acadèmia francesa.
Biografia
Naixcut en el sí d'una pròspera família de classe mija originària del Franc Comtat. Va donar classes de filosofia en Argèlia, en l'Institut Francés de Ciutat de Mèxic i en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Florència durant la década de 1950. Va iniciar la seua carrera lliterària i periodística en 1957. Militant socialiste fins a 1970, escomençaria a abandonar eixa ideologia a partir del seu primer ensaig polític, Ni Marx ni Jésus, que va obtindre un gran èxit.
En 1976, va publicar La Tentation totalitaire, un any despuix La Nouvelle Censure. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de 1982 a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les Nacions Unides.
(Secció per completar)
Obra
Els seus llibres principals:
- Pourquoi des philosophes ? (1957)
- 'Pour l'Italie (1958)
- Sur Proust (1960)
- La Cabale des dévots (1962)
- Contrecensures (1966)
- Ni Marx ni Jésus (1970)
- La Tentation totalitaire (1976)
- La Nouvelle Censure (1977)
- La Grâce de l'État (1981)
- Comment les démocraties finissent (1983)
- Le Rejet de l'État (1984)
- Une anthologie de la poésie française (1984)
- Le Terrorisme contre la démocratie (1987)
- La Connaissance inutile (1988)
- L'Absolutisme inefficace, ou Contre le présidentialisme à la française (1992)
- Le Regain démocratique (1992)
- Histoire de la philosophie occidentale, de Thalès à Kant (1994)
- Le Moine et le philosophe (diálogo con su hijo Matthieu Ricard) (1997)
- Le Voleur dans la maison vide. Mémoires (1997)
- Fin du siècle des ombres (1999)
- La grande parade. Essai sur la survie de l'utopie socialiste (2000)
- L'obsession anti-américaine (2002)
Traduccions
Relació dels llibres traduïts al castellà:
- Los italianos al desnudo. Ed.Siglo Veinte. Buenos Aires (1965)
- Las ideas de nuestro tiempo. Ed. Emecé. Buenos Aires (1973)
- La tentación totalitaria. Plaza & Janes (1976)
- El Estado megalómano. Planeta (1981)
- Cómo terminan las democracias. Planeta (1985)
- El conocimiento inútil. Espasa-Calpe (1993)
- El monje y el filósofo. Urano (1998)
- La gran mascarada. Ensayo sobre la supervivencia de la utopía socialista. Taurus (2000)
- Un festín en palabras. Historia de la sensibilidad gastronómica,de la antigüedad a nuestros días. Tusquets (1980)
- Diario de fin de siglo. Ediciones B (2002)
- La obsesión antiamericana. Dinámica, causas e incongruencias. Urano (2003).