Diferència entre les revisions de "Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba"
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba] | *[http://www.jdiezarnal.com/santjeronidecotalba.html Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba] | ||
| − | *[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni. | + | *[http://www.lasprovincias.es/alicante/ocio/escapadas/santjeroni.html Ruta dels monasteris de la Safor] |
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
Revisió de 21:25 28 set 2009
El Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, és un edifici conventual d'estil renaixentiste construït entre els sigles XV i XVIII que es localisa en el terme municipal d'Alfauir, en la província de Valéncia.
Descripció
El monasteri s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la Comunitat Valenciana, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del sigle XVI al XVIII.
Parts integrants
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la torre de l'homenage o de les campanes, l'Església, el claustre en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites.
- La torre de l'homenage o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
- L'iglésia és un espai únic de planta basilical sense creuer en la tipologia tradicional i característica del gòtic valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els contraforts interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. L'actual capella de la Mare de Deu de la Salut fon l'antiga Sala Capitular del monasteri. Adossat als seus murs es troba el sarcòfec en pedra tallada dels fills del Duc Alfons el Vell: Joan i Blanca. Esta és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
- El claustre en dos plantes. L'inferior és considerada com un dels més clars eixemples del gòtic mudéixar del Regne de Valéncia i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'església se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el sigle XVI: la coberta en nervadures medievals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust renaixentiste.
- Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en volta de canó en arcs faixons que repartixen el pes de la coberta.
Bibliografia
- Est artícul incorpora Text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
- Jesús Eduard Alonso. Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII i XIX). Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1988. ISBN 84-86927-00-5
- Fernando Mut i Vicente Palmer. Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba. Gandia: 1999.