Diferència entre les revisions de "Idus"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Reproducció del calendari d'Anzio '''Idus''' (llatí, idus), paraula de l'antic calen…»)
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
'''Idus''' ([[llatí]], idus), paraula de l'antic calendari romà, per la que es denominava al dia 13 de huit dels dotze mesos: [[giner]], [[febrer]], [[abril]], [[juny]], [[agost]], [[setembre]], [[novembre]] i [[decembre]], i també al dia 15 dels quatre restants mesos: [[març]], [[maig]], [[juliol]] i [[octubre]].
 
'''Idus''' ([[llatí]], idus), paraula de l'antic calendari romà, per la que es denominava al dia 13 de huit dels dotze mesos: [[giner]], [[febrer]], [[abril]], [[juny]], [[agost]], [[setembre]], [[novembre]] i [[decembre]], i també al dia 15 dels quatre restants mesos: [[març]], [[maig]], [[juliol]] i [[octubre]].
 +
 +
Els idus eren considerat com a dies de bons auguris.Els idus de març eren els més famosos dels idus per estar marcats per vàries observances religioses i per haver-se produït en eixa data l'assessinat de [[Julio César]] en l'any [[44 a. C.]], considerat un punt d'inflexió en l'història de l'Antiga Roma, marcant la transició del periodo històric conegut com a República romana a l'Imperi romà.
 +
 +
El calendari romà va ser el primer sistema per a dividir el temps en l'[[Antiga Roma]]. Segons la tradició mítica, el calendari romà va ser creat per un dels seus dos primers reis, Rómulo.
 +
 +
El primitiu calendari romà fixava la duració dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts en mesos llunars de 29 o 30 dies. El més era la fracció major i el dia la menor, encara que despuix es va dividir en hores.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 9: Llínea 15:
 
* Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 43, 90
 
* Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 43, 90
  
== Bibliografia =
+
== Bibliografia ==
 
* Baldson, J. P. (1967). Vida y ocio. Los romanos. ed. Gredos. España: Madrid
 
* Baldson, J. P. (1967). Vida y ocio. Los romanos. ed. Gredos. España: Madrid
 
* Bickerman, E.J. (1969). Chronology of the Ancient World. rev. ed. 1980. Londres: Thames & Hudson
 
* Bickerman, E.J. (1969). Chronology of the Ancient World. rev. ed. 1980. Londres: Thames & Hudson

Revisió de 18:48 2 maig 2023

Reproducció del calendari d'Anzio

Idus (llatí, idus), paraula de l'antic calendari romà, per la que es denominava al dia 13 de huit dels dotze mesos: giner, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i decembre, i també al dia 15 dels quatre restants mesos: març, maig, juliol i octubre.

Els idus eren considerat com a dies de bons auguris.Els idus de març eren els més famosos dels idus per estar marcats per vàries observances religioses i per haver-se produït en eixa data l'assessinat de Julio César en l'any 44 a. C., considerat un punt d'inflexió en l'història de l'Antiga Roma, marcant la transició del periodo històric conegut com a República romana a l'Imperi romà.

El calendari romà va ser el primer sistema per a dividir el temps en l'Antiga Roma. Segons la tradició mítica, el calendari romà va ser creat per un dels seus dos primers reis, Rómulo.

El primitiu calendari romà fixava la duració dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts en mesos llunars de 29 o 30 dies. El més era la fracció major i el dia la menor, encara que despuix es va dividir en hores.

Referències

  • Forsythe, Time in Roman Religion, p. 88
  • "Forum in Rome" en Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome, Oxford University Press, 2010, p. 215
  • Michele Renee Salzman, On Roman Time: The Codex-Calendar of 354 and the Rhythms of Urban Life in Late Antiquity, University of California Press, 1990, pp. 124 y 128–129; William Warde Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic, Londres, 1908, pp. 44–50
  • Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 43, 90

Bibliografia

  • Baldson, J. P. (1967). Vida y ocio. Los romanos. ed. Gredos. España: Madrid
  • Bickerman, E.J. (1969). Chronology of the Ancient World. rev. ed. 1980. Londres: Thames & Hudson
  • Brind'Amour, P. (1983). Le Calendrier romain: Recherches chronologiques. Ottawa
  • Carcopino, J. (1984). La vida cotidiana en Roma en el apogeo del Imperio. ed. Temas de hoy. España: Madrid
  • Guillén, J. (1980). Urbs Roma: vida y costumbres de los romanos. ed. Sígueme. España: Salamanca
  • Michels, A. K. (1967). The Calendar of the Roman Republic. Princeton
  • Ovidio. Fasti
  • Plutarco. Numa Pompilius
  • Richards, E.G. Mapping Time. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-850413-6

Enllaços externs

Commons