Diferència entre les revisions de "Louis Couturat"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Va concebre la llògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant aixina la corrent nomenada [[llogicisme]]. En este aspecte, es va opondre a [[Henri Poincaré]], qui va anticipar a la seua volta l'[[intuïcionisme]] de [[Luitzen Egbertus Jan Brouwer|Brouwer]]. Couturat contribuí al desenroll del llenguage artificial [[ido]], una variant de l'[[esperanto]]. Va morir en un accident de trànsit. | Va concebre la llògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant aixina la corrent nomenada [[llogicisme]]. En este aspecte, es va opondre a [[Henri Poincaré]], qui va anticipar a la seua volta l'[[intuïcionisme]] de [[Luitzen Egbertus Jan Brouwer|Brouwer]]. Couturat contribuí al desenroll del llenguage artificial [[ido]], una variant de l'[[esperanto]]. Va morir en un accident de trànsit. | ||
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
| + | El seu pare, procedent de Borgonya i la seua mare, del Franc Comtat, vivien en París des de feya temps. La duració total del seu aprenentage va estar marcada per l'èxit continu. Va obtindre 34 premis en el gimnasi i per la seua originalitat precoç i rara, que va encantar als seus professors, era igualment dotat per a la lliteratura antiga i les ciències tant teòriques com aplicades. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|El nostre gimnasi va trobar en ell, per a la lluita del concurs general, al més remarcable dels campeons|Louis Benaerts, amic de Louis Couturat}} | ||
| + | |||
| + | L'any 1885, durant el qual deprenia filosofia, va anar per a ell un verdader triumfo: premi honorífic de filosofia, primer premi de física i química, primer premi d'història natural, primer accésit de matemàtiques. | ||
| + | |||
| + | En esta época, la seua futura carrera ya semblava revelar-se: en esta inteligència adolescent, tan lluminosa per la seua exactitut i precisió, l'amor preferent per la filosofia s'uniria a la seua aptitut per a la ciència. En un principi Grècia li va atraure, va tindre durant tota la seua vida pels artistes i els poetes de l'antiga Grècia, i cap més que ell va ser tan fervent adepte del cult a la bellea: el passava fàcilment de la llectura de "Meditacions de Descartes" als poemes d'Homer. | ||
| + | |||
| + | La gimnàsia li donava prou recompenses: en 1886 va ser llaureat, per l'Associació d'Exdiscípuls. El difícil concurs per l'Escola Normal, la qual va afrontar en 1887, li va donar la segona plaça, despuix de la primera prova. Va passar en l'escola tres fecunts anys i sempre va ser notable per als seus professors, que per unanimitat alabaven la precisió del seu intelecte i la lucidea de les seues paraules, ajudat sempre de l'exactitut del seu pensament fort i original. | ||
| + | |||
| + | Va passar el seu quart any en 1891 en l'escola i va rebre el premi Garnier atribuït als professors de filosofia i al director. | ||
| + | |||
| + | En 1892, va continuar els seus estudis de matemàtiques en la facultat de ciències. Va ser acceptat per a la llicenciatura en matemàtiques, el 25 de juliol de 1892, com el primer de la seua promoció. | ||
| + | |||
| + | Ara podia accedir en total seguritat a la filosofia de la ciència. No era un estrany entre la comunitat científica. Devia penetrar en ferea i fe en els estudis que amava. L'estudi de les matemàtiques va succeir a la llectura de Lucreci i Platón. Va estudiar a Platón fent per a la seua tesis en llatí un verdader estudi científic del mit de Platón. Al mateix temps, va publicar un important artícul sobre la bellea plàstica. En ell va justificar la bellea dels escultors grecs. | ||
| + | |||
| + | La seua adicció al treball era prou sorprenent, encara que va trobar temps per a colaborar en la nova ''Revue de métaphysique et de morale''. La seua tesis en francés va escomençar: volia consagrar-se a l'estudi de la infinitud matemàtica. El primer capítul d'esta obra coincidix en les seues 25 anys. | ||
| + | |||
| + | Va reposar alguna cosa durant l'estiu de 1893 i despuix va tornar al treball de la seua tesis ya alvançat. El 12 de maig de 1894 va ser nomenat professor de la facultat de Tolosa. Anava allí en gran plaure, perque amava el sur, el seu cel ardent, el seu passat penetrat d'ànima grega. En les vacacions va acabar la seua tesis en francés i la va depositar. L'estudi de les obres de Platón llavors li entusiasmava molt. Es va consagrar a la seua tesis llatina, va prendre l'obra com a tema del seu curs de la facultat. | ||
| + | |||
| + | En abril de 1896, es va casar en la seua prima i el 12 de juny, va defendre la seua tesis en Sorbona. Les tesis en llatí i en francés varen obtindre un complet èxit en menció d'honor. La seua obra sobre la Matemàtica infinita, és encara la millor guia per als hòmens que vullguen estudiar filosofia matemàtica, i esta obra ràpidament li va enaltir al més alt escalafó d'estos estudis. El gran èxit de la seua tesis li va permetre obtindre vacacions per a continuar els seus estudis de ciències en París. Es va tornar a trobar allí en 1897 la llibertat total d'investigació i de treball, que tant li agradaven. En eixe moment, es va consagrar a l'estudi de la física. Al mateix temps va redactar artículs per a la ''Revue de métaphysique'', una nova série d'artículs: L'espai i el temps i Ensaig crític sobre l'hipòtesis dels àtoms. | ||
| + | |||
| + | Recent acabat el seu curs, durant l'octubre de 1899, se li va aparéixer la possibilitat de tornar a París per a realisar noves investigacions. Durant els estudis precedents se li havia demanat que investigara a Leibniz. Despuix de comparar els texts concernents a les concepcions llògiques de l'autor de Monadologia, que s'havia dispersat en diverses edicions fragmentaries, li va dur a la convicció, que la metafísica de Leibniz gea només sobre els principis de la seua llògica i depén d'ella íntegrament. Pero ell volia la seua confirmació descoberta a través d'investigacions en les obres no publicades de Leibniz, les quals es conservaven en la biblioteca real d'Hannover. Les investigacions de Couturat en la biblioteca, entre 1900 i 1901, varen anar especialment fructíferes i li varen donar la possibilitat d'escriure dos llibres molt valiosos. Un, la seua gran obra, titulada "La llògica de Leibniz" que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, "posseïx una precisió incomparable i també riquea documental incomparable" (1901), i despuix un tom de 682 pàgines titulat ''Inédits leibniziens'', el qual contenia més de doscentes peces noves, sobre el conjunt en el que estava fundada la seua teoria sobre la teoria de Leibniz (1903). | ||
| + | |||
| + | En una série d'artículs de la Revue de métaphysique (1904), va donar a conéixer al públic francés el llibre ''Principes des mathématiques'', de Bertrand Russell, una obra publicada en Cambridge. Ademés, els va amplificar i els va publicar en una tom en 1905. Tal i com dia en l'introducció, al principi el seu llibre era solament una revisió de l'obra de Russel, pero poc a poc va deduir en la seua exposició la major part de les obres de la gent de la seua época sobre les mateixes qüestions. Eixa modesta definició de l'objecte del seu llibre bastava per a endevinar el seu interés a tots els que coneixien la erudició i la profunditat del pensament de Couturat. Gràcies a ell, l'obra de Russel es va convertir ràpidament en familiar entre els "matemàtics" filosòfics. | ||
| + | |||
| + | La notorietat de les persones en la mateixa idea feya a Henri Bergson, professor de filosofia en el Collège de France, elegir-li com a assistent entre 1905 i 1906. Ací tracta l'història de la llògica. El seu curs va ser molt apreciat per l'escàs número de persones capaç de jujar treballs d'este tipo. La lliçó oberta sobre la llògica i la filosofia va ser publicada en la Revue de métaphysique de maig de 1906. | ||
| + | |||
| + | Pero, Benaerts contínua, en el seu gran esperit, naturalment deductiu en el més alt grau, tot s'encadena, i el continu estudi de Leibniz li va dur a un atre camí, a nous treballs que des d'eixe moment absorbirien totes les seues activitats. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p. | *1896 [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k678301 ''De Platonicis mythis''] ''Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus''. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p. | ||
*1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms. | *1896. ''De l'Infini mathématique'', Georg Olms. | ||
| − | *1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Donald Rutherford's English translation in progress. | + | *1901. ''La Logique de Leibniz'', Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Donald Rutherford's English translation in progress. |
| + | *1903. ''Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz'', Georg Olms. | ||
*1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. | *1903. ''Histoire de la langue universelle''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. | ||
*1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms. | *1905. ''Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant''. Rupublished 1965, Georg Olms. | ||
| Llínea 27: | Llínea 59: | ||
*1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. | *1907. ''Les nouvelles langues internationales''. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. | ||
*1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationales''. Paris: Delagrave. 100 p. | *1910. ''Étude sur la dérivation dans la langue internationales''. Paris: Delagrave. 100 p. | ||
| − | *1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. | + | *1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. |
| + | *1915. ''Dictionnari Français-Ido''. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p. | ||
*1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference. | *1983. ''L'oeuvre de Louis Couturat''. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference. | ||
*[[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat. | *[[Ivor Grattan-Guinness]], 2000. ''The Search for Mathematical Roots 1870-1940''. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat. | ||
Revisió de 12:27 16 abr 2023
| Louis Couturat | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Filòsof, llògic, llingüista i matemàtic | ||
| Naiximent: | 17 de giner de 1868 | ||
| Lloc de naiximent: | Ris-Orangis, Essonne, França | ||
| Defunció: | 3 d'agost de 1914 | ||
| Lloc de defunció: | Melun, França | ||
Louis Couturat (17 de giner de 1868 - † 3 d'agost de 1914) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic francés.
Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de Tolosa i en el Colegie de França.
En França fon un dels precursors de la llògica simbòlica, que havia escomençat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la llabor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell, este últim amic personal de Couturat.
Va concebre la llògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant aixina la corrent nomenada llogicisme. En este aspecte, es va opondre a Henri Poincaré, qui va anticipar a la seua volta l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat contribuí al desenroll del llenguage artificial ido, una variant de l'esperanto. Va morir en un accident de trànsit.
Biografia
El seu pare, procedent de Borgonya i la seua mare, del Franc Comtat, vivien en París des de feya temps. La duració total del seu aprenentage va estar marcada per l'èxit continu. Va obtindre 34 premis en el gimnasi i per la seua originalitat precoç i rara, que va encantar als seus professors, era igualment dotat per a la lliteratura antiga i les ciències tant teòriques com aplicades.
L'any 1885, durant el qual deprenia filosofia, va anar per a ell un verdader triumfo: premi honorífic de filosofia, primer premi de física i química, primer premi d'història natural, primer accésit de matemàtiques.
En esta época, la seua futura carrera ya semblava revelar-se: en esta inteligència adolescent, tan lluminosa per la seua exactitut i precisió, l'amor preferent per la filosofia s'uniria a la seua aptitut per a la ciència. En un principi Grècia li va atraure, va tindre durant tota la seua vida pels artistes i els poetes de l'antiga Grècia, i cap més que ell va ser tan fervent adepte del cult a la bellea: el passava fàcilment de la llectura de "Meditacions de Descartes" als poemes d'Homer.
La gimnàsia li donava prou recompenses: en 1886 va ser llaureat, per l'Associació d'Exdiscípuls. El difícil concurs per l'Escola Normal, la qual va afrontar en 1887, li va donar la segona plaça, despuix de la primera prova. Va passar en l'escola tres fecunts anys i sempre va ser notable per als seus professors, que per unanimitat alabaven la precisió del seu intelecte i la lucidea de les seues paraules, ajudat sempre de l'exactitut del seu pensament fort i original.
Va passar el seu quart any en 1891 en l'escola i va rebre el premi Garnier atribuït als professors de filosofia i al director.
En 1892, va continuar els seus estudis de matemàtiques en la facultat de ciències. Va ser acceptat per a la llicenciatura en matemàtiques, el 25 de juliol de 1892, com el primer de la seua promoció.
Ara podia accedir en total seguritat a la filosofia de la ciència. No era un estrany entre la comunitat científica. Devia penetrar en ferea i fe en els estudis que amava. L'estudi de les matemàtiques va succeir a la llectura de Lucreci i Platón. Va estudiar a Platón fent per a la seua tesis en llatí un verdader estudi científic del mit de Platón. Al mateix temps, va publicar un important artícul sobre la bellea plàstica. En ell va justificar la bellea dels escultors grecs.
La seua adicció al treball era prou sorprenent, encara que va trobar temps per a colaborar en la nova Revue de métaphysique et de morale. La seua tesis en francés va escomençar: volia consagrar-se a l'estudi de la infinitud matemàtica. El primer capítul d'esta obra coincidix en les seues 25 anys.
Va reposar alguna cosa durant l'estiu de 1893 i despuix va tornar al treball de la seua tesis ya alvançat. El 12 de maig de 1894 va ser nomenat professor de la facultat de Tolosa. Anava allí en gran plaure, perque amava el sur, el seu cel ardent, el seu passat penetrat d'ànima grega. En les vacacions va acabar la seua tesis en francés i la va depositar. L'estudi de les obres de Platón llavors li entusiasmava molt. Es va consagrar a la seua tesis llatina, va prendre l'obra com a tema del seu curs de la facultat.
En abril de 1896, es va casar en la seua prima i el 12 de juny, va defendre la seua tesis en Sorbona. Les tesis en llatí i en francés varen obtindre un complet èxit en menció d'honor. La seua obra sobre la Matemàtica infinita, és encara la millor guia per als hòmens que vullguen estudiar filosofia matemàtica, i esta obra ràpidament li va enaltir al més alt escalafó d'estos estudis. El gran èxit de la seua tesis li va permetre obtindre vacacions per a continuar els seus estudis de ciències en París. Es va tornar a trobar allí en 1897 la llibertat total d'investigació i de treball, que tant li agradaven. En eixe moment, es va consagrar a l'estudi de la física. Al mateix temps va redactar artículs per a la Revue de métaphysique, una nova série d'artículs: L'espai i el temps i Ensaig crític sobre l'hipòtesis dels àtoms.
Recent acabat el seu curs, durant l'octubre de 1899, se li va aparéixer la possibilitat de tornar a París per a realisar noves investigacions. Durant els estudis precedents se li havia demanat que investigara a Leibniz. Despuix de comparar els texts concernents a les concepcions llògiques de l'autor de Monadologia, que s'havia dispersat en diverses edicions fragmentaries, li va dur a la convicció, que la metafísica de Leibniz gea només sobre els principis de la seua llògica i depén d'ella íntegrament. Pero ell volia la seua confirmació descoberta a través d'investigacions en les obres no publicades de Leibniz, les quals es conservaven en la biblioteca real d'Hannover. Les investigacions de Couturat en la biblioteca, entre 1900 i 1901, varen anar especialment fructíferes i li varen donar la possibilitat d'escriure dos llibres molt valiosos. Un, la seua gran obra, titulada "La llògica de Leibniz" que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, "posseïx una precisió incomparable i també riquea documental incomparable" (1901), i despuix un tom de 682 pàgines titulat Inédits leibniziens, el qual contenia més de doscentes peces noves, sobre el conjunt en el que estava fundada la seua teoria sobre la teoria de Leibniz (1903).
En una série d'artículs de la Revue de métaphysique (1904), va donar a conéixer al públic francés el llibre Principes des mathématiques, de Bertrand Russell, una obra publicada en Cambridge. Ademés, els va amplificar i els va publicar en una tom en 1905. Tal i com dia en l'introducció, al principi el seu llibre era solament una revisió de l'obra de Russel, pero poc a poc va deduir en la seua exposició la major part de les obres de la gent de la seua época sobre les mateixes qüestions. Eixa modesta definició de l'objecte del seu llibre bastava per a endevinar el seu interés a tots els que coneixien la erudició i la profunditat del pensament de Couturat. Gràcies a ell, l'obra de Russel es va convertir ràpidament en familiar entre els "matemàtics" filosòfics.
La notorietat de les persones en la mateixa idea feya a Henri Bergson, professor de filosofia en el Collège de France, elegir-li com a assistent entre 1905 i 1906. Ací tracta l'història de la llògica. El seu curs va ser molt apreciat per l'escàs número de persones capaç de jujar treballs d'este tipo. La lliçó oberta sobre la llògica i la filosofia va ser publicada en la Revue de métaphysique de maig de 1906.
Pero, Benaerts contínua, en el seu gran esperit, naturalment deductiu en el més alt grau, tot s'encadena, i el continu estudi de Leibniz li va dur a un atre camí, a nous treballs que des d'eixe moment absorbirien totes les seues activitats.
Bibliografia
- 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
- 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms.
- 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms. [http://philosophy2.ucsd.edu/~rutherford/Leibniz/intro.htm Donald Rutherford's English translation in progress.
- 1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms.
- 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
- 1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Rupublished 1965, Georg Olms.
- 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., trans., 1914. The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg.
- 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
- 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p.
- 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London.
- 1915. Dictionnari Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
- 1983. L'oeuvre de Louis Couturat. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.
- Ivor Grattan-Guinness, 2000. The Search for Mathematical Roots 1870-1940. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.