40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estatuilla d'Anat '''Anat''' o '''Anut''' era principalment una deesa semita de la fertilitat en la Mitologia m…»
[[File:Anat (Anath).png|thumb|250px|Estatuilla d'Anat]]
'''Anat''' o '''Anut''' era principalment una [[Deu|deesa]] semita de la fertilitat en la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia caldea]]. Tant germana com a esposa de [[Baal]], era freqüentment representada nueta en pits i un àrea vaginal prominents, en un tocat similar a la deesa [[Hathor]] d'[[Egipte]], en qui a voltes se li ha relacionat (provenen de terres estrangeres, posseïxen un caràcter violent i tenen connotacions sexuals).
Anat, ademés de ser una deitat de la fertilitat, era una jove i impetuosa deesa de la guerra a la que es va relacionar també en la grega. Va ser descrita en Ugarit com ''mare dels deus'' o ''amant del cel''.
El seu cult es va estendre principalment per Fenicia, [[Síria]], [[Chipre]], [[Palestina]] i Egipte.
== Anat en Egipte ==
Anat va aparéixer per primera volta en l'Antic Egipte durant la [[dinastia XVI]] (el periodo dels hicsos), junt en atres deitats semítiques del noroest que varen passar a engrossar el panteó egipcíac. Sobretot era adorada en el seu aspecte de deesa de la guerra, a sovint vinculada en la deesa [[Astarté]]. En l'enfrontament entre [[Horus]] i [[Set]], estes dos deeses apareixen com filles estrangeres de [[Ra]]. La deesa [[Neit]] sugerix al consell dels deus que, com a premi al perdedor, es donara a les dos en matrimoni a Set, que havia segut identificat en el deu semític [[Hadad]].
En un atre cas, la mitologia egipcíaca presenta a Set passejant per la vora del [[Nil]] trobant-se en Anat que estava banyant-se. Llavors, Set es convertix en [[moltó]] i la viola. Pero com Anat només podia engendrar a partir del fòc diví, va expulsar el semen en tal força que va caure sobre el cap de Set, deixant-li ferit. Ra es apiadà de Set i va manar a [[Isis]] per a que li curara.
En algun cas, apareix representada junt al deu [[Min]], també deu de la fertilitat, reforçant la naturalea sexual del seu cult.
Durant el periodo dels hicsos Anat tenia temples en la seua capital, Avaris, i en Beth-Shan (Palestina), ademés de ser adorat en Menfis. En inscripcions trobades en Menfis. Anat era cridada Bin-Ptah, filla de [[Ptah]]. També s'associava en [[Reshpu]] en alguns texts i a voltes, se l'identificava en la deesa egipcíaca [[Neit]]. En alguns casos li la cridava ''Reina del Cel''. La seua iconografia varia, pero per lo general és mostrada portant una o més armes.
Va ser venerada principalment durant l'Imperi Nou i [[Ramsés II]] va fer d'Anat el seu guardià personal en les batalles i va ampliar el temple d'Anat en Pi-Ramsés. Ramsés va cridar a la seua filla (en qui despuix es casaria) Bint-Anat (Filla d'Anat). Apareix el seu [[gos]] tallat en un temple en Beit el Wali en el nom Anat en vigor i un dels seus [[Cavall|cavalls]] va ser cridat Ana-herte (Anat està satisfeta).
== Referències ==
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad, pp.1176-177
* Faulkner, Raymond O. (1962). «A concise dictionary of Middle Egyptian». Griffith Institute (Oxford). p. 177. ISBN 9780900416323. OCLC 4466599
* Griffiths, J. Gwyn (1960). The Conflict of Horus and Seth. Liverpool University Press. OCLC 473891027
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Anat}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
'''Anat''' o '''Anut''' era principalment una [[Deu|deesa]] semita de la fertilitat en la [[Mitologia mesopotàmica|mitologia caldea]]. Tant germana com a esposa de [[Baal]], era freqüentment representada nueta en pits i un àrea vaginal prominents, en un tocat similar a la deesa [[Hathor]] d'[[Egipte]], en qui a voltes se li ha relacionat (provenen de terres estrangeres, posseïxen un caràcter violent i tenen connotacions sexuals).
Anat, ademés de ser una deitat de la fertilitat, era una jove i impetuosa deesa de la guerra a la que es va relacionar també en la grega. Va ser descrita en Ugarit com ''mare dels deus'' o ''amant del cel''.
El seu cult es va estendre principalment per Fenicia, [[Síria]], [[Chipre]], [[Palestina]] i Egipte.
== Anat en Egipte ==
Anat va aparéixer per primera volta en l'Antic Egipte durant la [[dinastia XVI]] (el periodo dels hicsos), junt en atres deitats semítiques del noroest que varen passar a engrossar el panteó egipcíac. Sobretot era adorada en el seu aspecte de deesa de la guerra, a sovint vinculada en la deesa [[Astarté]]. En l'enfrontament entre [[Horus]] i [[Set]], estes dos deeses apareixen com filles estrangeres de [[Ra]]. La deesa [[Neit]] sugerix al consell dels deus que, com a premi al perdedor, es donara a les dos en matrimoni a Set, que havia segut identificat en el deu semític [[Hadad]].
En un atre cas, la mitologia egipcíaca presenta a Set passejant per la vora del [[Nil]] trobant-se en Anat que estava banyant-se. Llavors, Set es convertix en [[moltó]] i la viola. Pero com Anat només podia engendrar a partir del fòc diví, va expulsar el semen en tal força que va caure sobre el cap de Set, deixant-li ferit. Ra es apiadà de Set i va manar a [[Isis]] per a que li curara.
En algun cas, apareix representada junt al deu [[Min]], també deu de la fertilitat, reforçant la naturalea sexual del seu cult.
Durant el periodo dels hicsos Anat tenia temples en la seua capital, Avaris, i en Beth-Shan (Palestina), ademés de ser adorat en Menfis. En inscripcions trobades en Menfis. Anat era cridada Bin-Ptah, filla de [[Ptah]]. També s'associava en [[Reshpu]] en alguns texts i a voltes, se l'identificava en la deesa egipcíaca [[Neit]]. En alguns casos li la cridava ''Reina del Cel''. La seua iconografia varia, pero per lo general és mostrada portant una o més armes.
Va ser venerada principalment durant l'Imperi Nou i [[Ramsés II]] va fer d'Anat el seu guardià personal en les batalles i va ampliar el temple d'Anat en Pi-Ramsés. Ramsés va cridar a la seua filla (en qui despuix es casaria) Bint-Anat (Filla d'Anat). Apareix el seu [[gos]] tallat en un temple en Beit el Wali en el nom Anat en vigor i un dels seus [[Cavall|cavalls]] va ser cridat Ana-herte (Anat està satisfeta).
== Referències ==
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad, pp.1176-177
* Faulkner, Raymond O. (1962). «A concise dictionary of Middle Egyptian». Griffith Institute (Oxford). p. 177. ISBN 9780900416323. OCLC 4466599
* Griffiths, J. Gwyn (1960). The Conflict of Horus and Seth. Liverpool University Press. OCLC 473891027
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Anat}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]