Nut

Representació de Nun i Nunet

Nut o Nuit La Gran, (nom egipcíac: Nut. Nom grec: Nut. Deitat grega en la que era equiparada: Rea), que va allumenar als deus és la deesa personificació del cel segons la mitologia egipcíaca.

Iconografia

Se la solia representar com una dòna nueta, en el cos estovat a modo de volta celest, revestida d'estreles. Algunes voltes com una vaca o sobre el seu marit Geb (la Terra) i el seu pare Shu (l'aire) intentant separar-los (representació gràfica del mit). També es representava encata que posteriorment com una dòna que du en el cap un gerro d'aigua. Les seues extremitats simbolisaven els quatre pilars sobre els que es recolza el cel.

Mitologia

Filla de Shu i Tefnut, esposa del seu germà Geb, i mare dels deus Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus el vell, que varen nàixer en els dies epagógens. En Heliópolis era considerada mare de Ra i se l'identificava en una vaca (Mehet-Urt).

Nut diàriament donava a llum al Sol que viajant sobre el seu cos aplegava fins a la seua boca, desapareixent en l'interior (o en el Duat), renaixent al sendemà.

Protectora dels morts, que acodien a ella per a obtindre aliment i protecció, donava als difunts la facultat de renàixer. En els sarcòfecs se la representava protegint al difunt en les ales esteses, o en l'interior, com a dòna en els braços alçats, ajudant-ho a renàixer en el Més allà, o com a representació del cel.

La seua morada era un sicomor (figuera) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la Verge Maria es va assentar per a descansar en el seu viage a Egipte.

El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per Thot (el deu del saber) qui repte a Jonsu (deu de la lluna) en un partit d'escacs en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou.

Cult

Deesa originària d'Heliópolis, va tindre santuaris en Menfis i Dendera.

Referències

• Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
• Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
• Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
• Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
• Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia

• Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
• Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
• Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en anglés)
• Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
• Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nut.