Diferència entre les revisions de "Bonaventura Carles Aribau"
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia] | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Economistes]] | [[Categoria:Economistes]] | ||
[[Categoria:Polítics]] | [[Categoria:Polítics]] | ||
Última revisió del 17:05 2 abr 2023
| Bonaventura Carles Aribau i Farriols | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, polític i economiste. | ||
| Naiximent: | 4 de novembre de 1798 | ||
| Lloc de naiximent: | Barcelona, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de setembre de 1862 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - † Barcelona, 17 de setembre de 1862) fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la Renaixença catalana. Carles Aribau és afamat per la seua obra Oda a la Patria.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.
Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà Ensayos en 1817. En l'any 1820 es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el Diario Constitucional. Publicà un himne titulat Libertad libertad sacrosanta. Fon secretari de la Diputació de Lleida (1822 - 1823).
Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de l'any 1820, va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu El Europeo en 1823. En l'any 1826 es va traslladar a Madrit per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en 1833 la seua célebre Oda a la Patria, la seua obra més popuar i destacada.
Treballà en La Nación, La España i El Corresponsal, fundat en l'any 1839 per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En La Nación dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la Biblioteca d'Autors Espanyols. Fon nomenat director general del Tesor (1847), de la Junta d'Aduanes i Aranzels (1850), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat (1852) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni (1857).
Obra[editar | editar còdic]
- Ensayos poéticos (1817)
- Libertad, libertad sacrosanta, himno revolucionario (1820)
- La libertad restaurada, colaboración con otros autores (1820).
- A la señora Leticia Cortesi (1821).
- Oda a la Patria (1833).
- All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
- A la virgen de los Dolores (1845)
- A la Srta Maria Dolors de Belza