Diferència entre les revisions de "Anunnaki"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Ea_(Babilonian)_-_EnKi_(Sumerian).jpg|thumb|250px|Representació d'[[Inanna]], [[Utu]] i [[Enki]], tres deitats pertanyents als Anunnaki]]
+
[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsu en escritura cuneiforme]]
  
−
Els '''Anunnaki'''​ (antiga transcripció acadia per la sumèria Anunna, que significaFills d'[[Anu]])​ són un grup de [[Deu|deitats]] en les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèries]] i [[Mitologia acadia|acadies]] identificades en els texts en els '''anunnas''' i els '''igigis''', deus menors.
+
'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit​ i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu.
  
−
Originalment pertanyien al panteó de la ciutat de Nippur. Es mencionen també en Lagash i en Eridú. En esta última ciutat els anunnas eren cinquanta.​
+
També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].
  
−
Segons la [[mitologia mesopotàmica]], els anunnas eren, inicialment, els deus més poderosos i vivien en Anu en el cel. Posteriorment, sense que s'haja establit un motiu clar d'este canvi, varen ser els igigis els considerats com a deus celests mentres el terme anunna s'amprava per a designar als deus de l'inframon, especialment a sèt deus que feyen la funció de juges en l'inframon.
+
Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
 +
 
 +
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 12: Llínea 14:
 
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
 
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
 
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
 
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
−
* Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
+
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
 
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
 
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
 
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
−
* Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
+
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Anunnaki}}
+
{{Commonscat|Cuneiform signs}}
  
 
[[Categoria: Mitologia]]  
 
[[Categoria: Mitologia]]  

Revisió de 18:01 3 març 2023

Apsu en escritura cuneiforme

Apsú (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit​ i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'aigua dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les mitologies sumèria i acadia i sobre la que sura la terra. Els llacs, manantiales, rius, pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu.

També existia Tiamat, el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la mar i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, Lahmu i Lahamu, que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, Anshar i Kishar de la que eixiria el deu del cel, Anu i d'ell, el seu fill Enki.

Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa Ninhursag, la seua mare Nammu, el seu visir Isimud i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

Referències

  • Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
  • G. Frame, Babilonia
  • J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
  • Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Bibliografia

  • Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
  • Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anunnaki&oldid=261008»