Diferència entre les revisions de "Anunnaki"
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[File: | + | [[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsu en escritura cuneiforme]] |
− | + | '''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu. | |
− | + | També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]]. | |
− | + | Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho. | |
+ | |||
+ | El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 12: | Llínea 14: | ||
* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004 | * J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004 | ||
* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | * Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | ||
− | * Jordan Michael, | + | * Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2 |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia | * Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia | ||
* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion | * Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion | ||
− | * | + | * Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Cuneiform signs}} |
[[Categoria: Mitologia]] | [[Categoria: Mitologia]] |
Revisió de 18:01 3 març 2023
Apsú (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'aigua dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les mitologies sumèria i acadia i sobre la que sura la terra. Els llacs, manantiales, rius, pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu.
També existia Tiamat, el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la mar i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, Lahmu i Lahamu, que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, Anshar i Kishar de la que eixiria el deu del cel, Anu i d'ell, el seu fill Enki.
Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa Ninhursag, la seua mare Nammu, el seu visir Isimud i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
Referències
- Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia
- G. Frame, Babilonia
- J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Bibliografia
- Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
- Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anunnaki.