Diferència entre les revisions de "Xochipilli"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estatuan de Xochipilli '''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xo…»)
 
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg|thumb|250px|Estatuan de Xochipilli]]
+
[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg|thumb|250px|Estatua de Xochipilli]]
  
 
'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.​
 
'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.​
Llínea 7: Llínea 7:
 
En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli.​ Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.​
 
En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli.​ Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.​
  
Se li relaciona en la deitat [[Macuilxóchitl]] «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.
+
Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Última revisió del 18:34 28 feb 2023

Estatua de Xochipilli

Xochipilli (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el deu de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la dacsa, el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.​

El seu cult es relaciona en el d'atres deus de la dacsa,​ de la fertilitat i de la collita, com el deu de la pluja, Tláloc, i el de la dacsa, Cintéotl. Està associat en Macuilxochitl (Cinc flors), deu dels jocs i les apostes.​ La seua germana melliza era Xochiquétzal.

En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli.​ Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de llàgrima fet a mà de madreperla.​

Se li relaciona en la deitat Macuilxóchitl «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
  • Fernández, Justino (1959). «Una aproximacion a Xochipilli». Estudios de Cultura Náhuatl 1: 36
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • «Xochipilli». Ancient History Encyclopedia

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Aguilera, Carmen (2004). «Xochipilli dios solar». Estudios de cultura Náhuatl. ISSN 0071-1675
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons