Diferència entre les revisions de "Chimalma"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Chimalma '''Chimalma o Chimalman''' (del náhuatl: Chimalman ‘‎la que permaneix assent…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Codex_Laud_(folio_39).jpg|thumb|250px|Representació de Chimalma]]
+
'''Citlallicue''' és el nom d'una [[Mitologia asteca|divinitat asteca]] (del [[náhuatl]]: Sitlallikweh ‘la falda d'[[Estrela|estreles]]’‘sitlalli, estrela; i-, la seua; kweitl, falda’).​ Les variants que apareixen en els documents són per com els cronistes varen escriure estrela; Sitlalinikweh (sitlalin), Sitlalikweh (en ele; no geminada: sitlal-in), i una atra forma posseïda Sitlalkweyeh (sitlalkwe-itl + -eh).
  
−
'''Chimalma o Chimalman''' (del [[náhuatl]]: Chimalman ‘‎la que permaneix assentada com a escut’‘chimalli, escut; mani, estar assentat’) en la [[mitologia asteca]] és la deesa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia de la renaixença. Les seues germanes són [[Coatlicue]] i [[Xochitlicue]].​
+
En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis [[Deu|deus]], sent la deesa de la Via làctea. Algunes referències descriuen a [[Citlaltonac]] (del náhuatl: Sitlaltonak ‘estrela lluenta’‘sitlalli, estrela; tonak, lluent’) com el marit de Citlallicue, i també creador de les estreles. Unes atres asseguren que Citlaltonac és simplement un atre nom de la mateixa deesa.​ A voltes es considera a [[Mixcóatl]], també patró de la Via Làctea com a espós de Citlallicue; Ilamateuctli (‘Senyor Vella’) podria ser un atre dels noms de Citlallicue.​
−
 
 
−
Chimalma és la mare de [[Quetzalcóatl]], per lo que el naiximent de Quetzalcóatl, és prou diferent al de [[Huitzilopochtli]]. Quetzalcóatl és un dels [[Deu|deus]] més venerats dels ancestros fins ara, perque a ell se li deu la vida i la cultura. Va ser el Deu que va trobar la [[dacsa]] i el va donar a la humanitat.
 
−
 
 
−
Segons el mit els tolteques tenien un gran jefe cridat [[Mixcóatl]]. Era un guerrer en molt poder, molts guerrers li seguien per a les seues conquistes. Despuix de fundar una ciutat i assegurar la seua posició en eixe lloc, va començar a conquistar els pobles veïns. En una de les seues conquistes, es va aparéixer una bella dòna guerrera que no era de la seua cultura tolteca. Ella es dia Chimalma. Quan ella el va vore, diu l'història que va posar el seu escut en el [[sol]], aixina com el seu arc i fleches i es va parar enfront d'ell nueta, sense el seu escut. [[Mixcóatl]] es va quedar torbat front a ella, i com no sabia qué fer va escomençar a llançar-li les seues fleches per a matar-la. Pero ella les va esquivar; la primera la va llançar dalt i ella va moure el cap, la segona li va passar per un costat i ella es va inclinar cap a l'atre, la tercera flecha ella la va agarrar fàcilment en la seua mà, la quarta flecha li va passar per entre les cames.​
 
−
 
 
−
Mixcóatl, el gran guerrer tolteca es va sorprendre, i sense saber qué fer va començar a buscar més fleches per a atacar-la de nou. Mentrestant, Chimalma va aprofitar per a fugir i refugiar-se en una cova. Més tarde Mixcóatl va anar en busca de Chimalma perque volia vore-la una atra volta. Conta l'història que com no la va trobar va escomençar a maltractar a les dònes de Cuernavaca. Les dònes entre sí varen protestar i es varen anar a buscar a Chimalma. Quan la varen trobar li varen dir que Mixcoatl l'estava buscant, que tenia que eixir a la seua trobada perque per no trobar-la maltractava a les dònes. Llavors Chimalma va eixir del seu amagatall per a buscar a Mixcóatl. Quan ho va trobar, va fer lo mateix que la primera volta, es va llevar les seues armes i l'escut, els va posar en el sol i es va quedar de peu front a ell, nueta. Mixcóatl també va fer lo mateix que la primera volta, la va atacar en les seues fleches i va fallar en totes les ocasions. Llavors, veent que no es podien matar entre sí, es varen unir i varen concebre a Quetzalcóatl.
 
−
 
 
−
Per últim, un atre mit dona el caràcter a Chimalma de mare de Quetzalcóatl pero sense obra del varó, puix es diu que anant agranant Chimalma, va trobar una pedra verda d'esmeralda que li l'engullc, de lo que va resultar en cinta i tinguera per fill a Quetzalcóatl.
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
* León-Portilla, Miguel. La filosofía Náhuatl, México. D.F, UNAM, 1970
+
* González Torres, Yolotl; Juan Carlos Ruiz Guadalajara (1995). Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Ediciones Larousse. pp. 40-41. ISBN 970-607-802-9
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
 
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  
Llínea 21: Llínea 13:
 
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
 
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
 
* Otilia Meza (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 153. ISBN 968-35-0093-5
 
* Otilia Meza (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 153. ISBN 968-35-0093-5
−
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{Commonscat|Codex Laud}}
 
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]
 
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Revisió de 19:26 22 feb 2023

Citlallicue és el nom d'una divinitat asteca (del náhuatl: Sitlallikweh ‘la falda d'estreles’‘sitlalli, estrela; i-, la seua; kweitl, falda’).​ Les variants que apareixen en els documents són per com els cronistes varen escriure estrela; Sitlalinikweh (sitlalin), Sitlalikweh (en ele; no geminada: sitlal-in), i una atra forma posseïda Sitlalkweyeh (sitlalkwe-itl + -eh).

En la mitologia mexica és la deesa creadora de les estreles i de varis deus, sent la deesa de la Via làctea. Algunes referències descriuen a Citlaltonac (del náhuatl: Sitlaltonak ‘estrela lluenta’‘sitlalli, estrela; tonak, lluent’) com el marit de Citlallicue, i també creador de les estreles. Unes atres asseguren que Citlaltonac és simplement un atre nom de la mateixa deesa.​ A voltes es considera a Mixcóatl, també patró de la Via Làctea com a espós de Citlallicue; Ilamateuctli (‘Senyor Vella’) podria ser un atre dels noms de Citlallicue.​

Referències

  • González Torres, Yolotl; Juan Carlos Ruiz Guadalajara (1995). Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Ediciones Larousse. pp. 40-41. ISBN 970-607-802-9
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
  • Otilia Meza (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 153. ISBN 968-35-0093-5
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Chimalma&oldid=260144»