Nahual

Nahuals

En la mitologia asteca, un nahual (també cridat nagual o nawal​ (del náhuatl: nahualli ‘amagat, amagat, disfràs’) és una espècie de bruix o ser sobrenatural que té la capacitat de prendre forma animal. El terme referix tant a la persona que té eixa capacitat com a l'animal mateix que fa les voltes d'alter ego o animal.​

El concepte s'expressa en diferents llengües natives, en diferents significats i contexts. Més habitualment, entre els grups indígenes es denomina nahualisme a la pràctica o capacitat d'algunes persones per a transformar-se en animals, elements de la naturalea o realisar actes de bruixeria.

D'acort en algunes tradicions, es diu que cada persona, al moment de nàixer, té ya l'esperit d'un animal, que s'encarrega de protegir-ho i guiar-ho. Estos esperits usualment es manifesten només com una image que aconsella en somis o en certa afinitat a l'animal que va prendre a la persona com la seua protegida. Una dòna que el seu nahual fora un cenzontle tindrà una veu privilegiada per al cant, pero no tots tenen un contacte tan lleu: es creu que els bruixos i chamans del centre de Mesoamérica poden crear un víncul molt propenc en els seus nahuales, lo que els dona una série de ventages que ells saben aprofitar, la visió del gavilà, l'olfat del llop o l'oït de l'ocelote passen a ser ferramentes d'estos vidents i inclús s'afirma que alguns, més preparats, poden adquirir inclús la forma dels seus nahuals i utilisar esta habilitat de diverses formes, no totes elles bienintencionades, segons la tradició i la cultura popular.

Referències

• Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
• González Torres, Yolotl (2003). «Auándaro». Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Dinamarca num 81, México 06600, CDMX: Ediciones Larousse. p. 16. ISBN 9706078029
• Martínez González, Roberto (3 de junio de 2015). «Nahualli, image and representation». Dimensión Antropológica. México: Instituto Nacional de Antropología e Historia
• Merit, Dafne (2021). «Ixpuxtequi». Historias Ancestrales. México: Instituto Nacional de los Pueblos Indígenas
• Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
• Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

• Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
• Balsalobre, Gonzalo de, Relación auténtica de las idolatrías, supersticiones y vanas observaciones de los indios del Obispado de Oaxaca.
• Barrios, Carlos. El Libro del destino. Editorial Cholsamac. 2004.
• Bourbourg, Ch. E. Brasseur de, Viajes por el Istmo de Tehuantepec.
• Brinton, Daniel, (1894) Nagualism. A Study in Native American Folklore and History.
• González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
• Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
• Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
• León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
• Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
• Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
• Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nahual.