Diferència entre les revisions de "Lupinus mariae-josephi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Adaptació de (Lupinus mariae-josephi) de la Wikipedia en castellà.)
 
(Ortografia)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] ''tramusser valencià'', és una espècie de tramusser (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
+
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie de tramusser (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
  
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
+
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà [[Extinció|extinta]], pero en 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 12: Llínea 12:
 
Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes como la [[Quercus coccifera|coscolla]], el [[Chamaerops humilis|margalló]] o el [[Pistacia lentiscus|llentiscle]]. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola
 
Al contrari que la majoria d'especies del género ''Lupinus'', que únicament habiten sobre substrats [[PH|àcits]] o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys [[calç|calcàreus]], i per lo tant [[PH|alcalins]], entre plantes como la [[Quercus coccifera|coscolla]], el [[Chamaerops humilis|margalló]] o el [[Pistacia lentiscus|llentiscle]]. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola
  
== Referèncias ==
+
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
 
[[Categoria:Lupinus|Mariae-josephi]]
 
[[Categoria:Lupinus|Mariae-josephi]]
 
[[Categoria:Endemismes valencians]]
 
[[Categoria:Endemismes valencians]]
[[Categoría:Espècies descrites en 2004]]
+
[[Categoria:Espècies descrites en 2004]]

Revisió de 15:04 19 feb 2023

El Lupinus mariae-josephi, en valencià tramusser valencià, és una espècie de tramusser (o Lupinus) endèmica de la Comunitat Valenciana.

Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres llavors conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.[1] En 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de Monserrat.

Descripció

És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero Bradyrhizobium.[2] Per la posició de l'estandart o pétal superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de la inflorescència (no és en espiga terminal sino en pomell) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del Mediterràneu o d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

La seua població se troba repartida entre les comarques de la Ribera Alta, La Safor i La Costera.

Al contrari que la majoria d'especies del género Lupinus, que únicament habiten sobre substrats àcits o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys calcàreus, i per lo tant alcalins, entre plantes como la coscolla, el margalló o el llentiscle. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola

Referències