Diferència entre les revisions de "Coatlicue"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia, Mèxic]] '''Coatlicue''' (en [[n...».)
 
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg|thumb|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
+
[[Image:20041229-Coatlicue (Museo Nacional de Antropología) MQ-3.jpg|thumb|200px|Coatlicue, [[Museu Nacional de Antropologia]], [[Mèxic]]]]
 
'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].
 
'''Coatlicue''' (en [[nahua]] cōātlicuē, "la que té la seua falda de [[serp]]s") era una deesa de la [[mitologia asteca]].
  
 
Per als [[Asteca|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.
 
Per als [[Asteca|asteques]] era la deesa de la [[fertilitat]], patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'[[Huitzilopochtli]]. També rebia els noms de ''Tonāntzin'' i ''Teteōīnān'', i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de [[mà|mans]] i [[cor]]s humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008
 +
* León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone
 +
 +
==Bibliografia ==
 +
* Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74
 +
* Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995
 +
* De León, Ann. "Coatlicue or How to Write the Dismembered Body." ' 'MLN Hispanic Notes Volume 125, Number 2: 259-286 March 2010
 +
* Dorsfuhrer, C. "Quetzalcoatl and Coatlicue in Mexican Mythology." Cuadernos Hispanoamericanos (449):6–28 November 1987
 +
* Fernández, Justino. Coatlicue. Estética del arte indígena antiguo. Centro de Estudios Filosóficos, UNAM, México, 1954
 +
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Coatlicue}}
  
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 +
[[Categoria:Mitologia asteca]]

Última revisió del 13:40 16 feb 2023

Coatlicue (en nahua cōātlicuē, "la que té la seua falda de serps") era una deesa de la mitologia asteca.

Per als asteques era la deesa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, guia del renaiximent, la mare gestant d'Huitzilopochtli. També rebia els noms de Tonāntzin i Teteōīnān, i era venerada com la mare dels deus. Era representada com una dona usant una falda de serps, en els pits caiguts, que simbolisen la fertilitat, i un collar de mans i cors humans que foren arrancats de les víctimes dels seus sacrificis. Ademés, tenia garres esmolades en lloc de mans i peus.

Referències[editar | editar còdic]

  • Klein, Cecelia F. "A New Interpretation of the Aztec Statue Called Coatlicue, 'Snakes Her Skirt,'" Ethnohistory 55(2):229-250. 2008
  • León y Gama, Antonio de. Descripción histórica y cronológica de las dos piedras: que con ocasión del empedrado que se está formando en la plaza Principal de México, se hallaron en ella el año de 1790. Impr. de F. de Zúñiga y Ontiveros, 1792; reprint Nabu Press (2011; Spanish), ISBN 1-173-35713-0. An expanded edition, with descriptions of additional sculptures (like the Stone of Tizoc), edited by Carlos María Bustamante, published in 1832. There have been a couple of facsimile editions, published in the 1980s and 1990s. Library of Congress digital edition of León y Gama's 1792 work on the Calendar Stone

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Carbonell, Ana María. "From Llorona to Gritona: Coatlicue in Feminist Tales by Viramontes and Cisneros." MELUS 24(2) Summer 1999:53-74
  • Cisneros, Sandra. "It occurs to me I am the creative/destructive goddess Coatlicue." The Massachusetts Review 36(4):599. Winter 1995
  • De León, Ann. "Coatlicue or How to Write the Dismembered Body." ' 'MLN Hispanic Notes Volume 125, Number 2: 259-286 March 2010
  • Dorsfuhrer, C. "Quetzalcoatl and Coatlicue in Mexican Mythology." Cuadernos Hispanoamericanos (449):6–28 November 1987
  • Fernández, Justino. Coatlicue. Estética del arte indígena antiguo. Centro de Estudios Filosóficos, UNAM, México, 1954

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons