Diferència entre les revisions de "Isolda de Bretanya"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:John_william_waterhouse_tristan_and_isolde_with_the_potion.jpg|thumb|250px|Representació d'Isolda de Bretanya i Tristán]] | [[File:John_william_waterhouse_tristan_and_isolde_with_the_potion.jpg|thumb|250px|Representació d'Isolda de Bretanya i Tristán]] | ||
| − | '''Isolda de Bretanya''' | + | '''Isolda de Bretanya''' coneguda també com la de les blanques mans, és el nom d'un dels personages de la [[Mit Artúric|narració arturiana]] de ''Tristán i Isolda''. |
Quan el rei Marco de Cornualles és conscient de l'aventura amorosa entre Tristán i Isolda, l'exilia a Bretanya i a no retornar mai a Cornualles. Ahí, Tristán és posat al recapte del rei Hoel despuix de quedar ferit. Aixina, coneix a la filla d'Hoel, [[Isolda de Bretanya]], i es casa en ella perque compartix el mateix nom que la seua antiga amant. Mai apleguen a consumar el matrimoni per l'amor que Tristán sent per [[Isolda la Bella]]. | Quan el rei Marco de Cornualles és conscient de l'aventura amorosa entre Tristán i Isolda, l'exilia a Bretanya i a no retornar mai a Cornualles. Ahí, Tristán és posat al recapte del rei Hoel despuix de quedar ferit. Aixina, coneix a la filla d'Hoel, [[Isolda de Bretanya]], i es casa en ella perque compartix el mateix nom que la seua antiga amant. Mai apleguen a consumar el matrimoni per l'amor que Tristán sent per [[Isolda la Bella]]. | ||
Última revisió del 12:38 13 feb 2023
Isolda de Bretanya coneguda també com la de les blanques mans, és el nom d'un dels personages de la narració arturiana de Tristán i Isolda.
Quan el rei Marco de Cornualles és conscient de l'aventura amorosa entre Tristán i Isolda, l'exilia a Bretanya i a no retornar mai a Cornualles. Ahí, Tristán és posat al recapte del rei Hoel despuix de quedar ferit. Aixina, coneix a la filla d'Hoel, Isolda de Bretanya, i es casa en ella perque compartix el mateix nom que la seua antiga amant. Mai apleguen a consumar el matrimoni per l'amor que Tristán sent per Isolda la Bella.
Referències[editar | editar còdic]
- Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en anglés)
- Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
- Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
- García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
- Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
- Noble, Peter. “The Character of Guinevere in the Arthurian Romances of Chrétien De Troyes.” The Modern Language Review 67.3 (1972): 524-535.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
- Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
- Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
- Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
- Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Isolda de Bretanya.