Diferència entre les revisions de "Joaquim Casas i Carbó"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Joaquim Casas i Carbó''' (Barcelona, 1858 - † 1943) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de Pompeu Fabra, que tingué un paper…») |
|||
Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor [[ | + | Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor [[Ramon Casas i Carbó]] per partida doble, puix els pares i mares d'abdós eren germans. |
En l'any [[1891]] publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana ''L'Avenç'', defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el [[provençal]], el [[francés]], l'[[italià]] o el [[portugués]]; totes excepte el [[castellà]], llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar. | En l'any [[1891]] publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana ''L'Avenç'', defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el [[provençal]], el [[francés]], l'[[italià]] o el [[portugués]]; totes excepte el [[castellà]], llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar. |
Revisió de 12:46 5 feb 2023
Joaquim Casas i Carbó (Barcelona, 1858 - † 1943) fon un advocat, editor i filòlec espanyol. Amic de Pompeu Fabra, que tingué un paper destacat en la campanya de normativisació llingüística del català portada a terme en la revista L'Avenç.
Biografia
Naixcut en la ciutat de Barcelona en l'any 1858, es va llicenciar en Dret. Era primer germà del pintor Ramon Casas i Carbó per partida doble, puix els pares i mares d'abdós eren germans.
En l'any 1891 publicà un artícul defenent un orige cèltic dels catalans. Font editor de la revista catalana L'Avenç, defengué l'enriquiment del català a partir d'elements de llengües contemporànees com el provençal, el francés, l'italià o el portugués; totes excepte el castellà, llengua de la que, segons Casas i Carbó, el català es tindria que desassimilar.
En 1933 defengué en El Problema Peninsular l'unió peninsular en la forma d'un gran estat a on es reconegueren diferents «nacionalitats» com un pas previ a una «unió llatina».
Fallí en la seua ciutat natal en l'any 1943.