Diferència entre les revisions de "Ricardo Causarás Casaña"
(Enllaç intern) |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià. | '''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià. | ||
| − | En 1886 es matriculà per primera volta en l' "Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles" de Valéncia. | + | En 1886 es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia. |
En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste. | En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste. | ||
Revisió de 18:22 29 gin 2023
Ricardo Causarás Casaña (Valéncia, 1875 - Barcelona, 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.
En 1886 es matriculà per primera volta en l' "Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles" de Valéncia.
En 1905 viajà a París (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.
En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "Exposició Regional Valenciana i Nacional de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el Barri del Carme de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.
Aeroplà-Monoplà "Causarás"
El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i Paterna, en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un ala delta rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.
El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la Torre Àrap de Paterna, instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.
L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' Ala delta Rogallo construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.
Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de Madrit, de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ricardo Causarás Casaña.