Diferència entre les revisions de "Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic|President de la República]]. | Temps despuix, el '''anticuario''' espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador [[Joaquín García Icazbalceta]], qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill [[Luis García Pimentel]], qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president [[Adolfo López Mateos]]. El [[14 de novembre]] del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el [[21 de novembre]], Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al [[President de Mèxic|President de la República]]. | ||
| − | El document de 52.9 per 71.8 | + | El document de 52.9 per 71.8 [[centímetro]]s, es conserva actualment en l'[[Archiu General de la Nació (Mèxic)|Archiu General de la Nació]]. |
[[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]] | [[Categoria:Documents de la guerra de l'Independència de Mèxic]] | ||
Revisió de 14:01 15 gin 2023
L'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà és el document per mig del qual l'Imperi Mexicà va declarar la seua independència de l'Imperi espanyol. El document fundador de l'Estat Mexicà va ser redactat en el Palau Nacional de la Ciutat de Mèxic, el 28 de setembre de 1821 per Juan José Espinosa de los Monteros, secretari de la Suprema Junta Provisional Gubernativa.
Es varen redactar dos eixemplars originals de l'acta. Un eixemplar va permanéixer en el saló de sessions de la Càmara fins que va ser destruïda en l'incendi de la Cambra en 1909. L'atra còpia, va ser furtada i venuda en 1830. Esta còpia va ser recuperada per Maximilià de Habsburgo i despuix del fusilament d'est, va ser treta del país per Agustín Fischer, confessor de l'emperador.
Temps despuix, el anticuario espanyol Gabriel Sánchez va vendre l'acta a l'historiador Joaquín García Icazbalceta, qui la va conservar i posteriorment va heretar al seu fill Luis García Pimentel, qui la va vendre a Florencio Gavito. Gavito va estipular en el seu testament que en morir s'entregara l'Acta al president Adolfo López Mateos. El 14 de novembre del mateix any (1961) es va entregar el resultat de dos dictàmens per mig dels quals es va comprovar que l'Acta és una de les dos originals subscrites en 1821 i el 21 de novembre, Florencio Gavito Jáuregui, fill del fallit Gavito, va entregar de mà pròpia l'Acta al President de la República.
El document de 52.9 per 71.8 centímetros, es conserva actualment en l'Archiu General de la Nació.