38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla "La sesta", Museu Sorolla, Madrit]] '''La sesta''', és una obra del…»
[[File:Museo Sorolla - 00985 - La siesta.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "La sesta", [[Museu Sorolla]], Madrit]]
'''La sesta''', és una obra del pintor [[Comunitat valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla|Joaquín Sorolla i Bastida]] pintada a l'oli sobre llenç en unes dimensions de 200 × 201 cm. Està datat en l'any [[1911]] i actualment es conserva en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]].
== Descripció i característiques ==
Els moments d'oci familiars apareixen freqüentment reflectits en la pintura de Sorolla. Alguns quadros relacionats en esta llínea temàtica constituïxen verdaderes fites en el conjunt de la seua producció artística. En gran mida, dit alcanç respon a la llibertat expressiva que es permet Sorolla en este tipo de pintures concebudes casi expressament com a obres pròpies, llenços no destinats al mercat sino pensats per a formar part de la decoració del seu llar, integrats per tant en l'àmbit de la seua intimitat familiar.
La sesta és un d'estos casos i manifesta una franquea expressiva que dona mostres de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Front a l'estil més realiste i comedit que desplegarà en anys successius (mentres treballa en els grans panels de tema regionaliste destinats a l'Hispanic Society), Sorolla dona mostres d'alvançada modernitat en este llenç.
“La sesta” és una mostra de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Esta obra va ser pintada durant l'estància estiuenca de la família en [[Sant Sebastià]]. Les quatre figures pertanyen a la dòna del pintor, les seues dos filles i una prima d'estes. Tres d'elles dormen, mentres la quarta llig boca avall.
En un punt de vista en pronunciat picat, la llínea de l'horisó ha desaparegut. La distribució de les figures i el ritme ondulant de les pinzellades que sugerixen l'herba componen una escena de marcat dinamisme i d'accentuat desequilibri. A pesar de l'estatisme i la tranquilitat que en principi devia sugerir el tema i la reposada actitut de les figures, la mirada de l'espectador es veu impelida d'un costat a un atre, movent-se en zig-zag a un ritme vertiginós per tota la composició.
El tractament pictòric és divers en tota la superfície, adaptant-se als objectius que busca en cada zona. L'escena es compon a pur de llargues pinzellades en la zona de l'herba, mentres que en les figures recorre a una pintura casi matérica, de pinzellada carregada, en zones d'empast acusat que accentuen el volum dels rostres i els plecs dels seus llaugers vestits.
== Vore també ==
* [[Joaquim Sorolla]]
== Referències ==
* [http://ceres.mcu.es/pages/Main?idt=5876&inventary=00985&table=FMUS&museum=MSM Museo Sorolla. Biblioteca Digital. Ficha de la obra]
* [http://mismuseos.net/comunidad/metamuseo/recurso/retrato-de-raquel-meller/74fd0249-7fb1-4c29-951e-fa5e1f34fc2c Mismuseos.net. Retrat de Raquel Meller]
* [http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/obras_de_excelencia/museo_sorolla/la_siesta.html La siesta]
== Bibliografia ==
* Barrón Abad, Sofía. ¡Pisa morena! Cuplé, copla y baile en época de Sorolla. Valencia: Kolor Litografos, 2013.
* Costa Clavel, J.. Sorolla. 1974. p. 117; il.?; Catálogo de Pintura del Museo Sorolla (2002).
* Granath, Olle; Sandström, Birgitte y Santa-Ana, Florencio de. Fran tva hva Zorn och Sorolla. 1991. pp. 97. Nº At. 159
* Hernández Polo, José. Sorolla. 1973. p. 44; il. 4.
* Litvak, Lily. A la playa: el mar como tema de la modernidad en la pintura española de 1870-1936. 2000. p. 261; il. p. 167. Nº Cat. 52
* Llorens, Tomàs; et álii. Sargent / Sorolla. 2006. p. 142.
* Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla. Estudio biográfico y crítico (1970). 1970. p. 148; il. 159. Nº Cat. 504
* Rodríguez Alcalde, Leopoldo. Los maestros del impresionismo español. 1978. p. 149.
* Santa-Ana, Florencio de. Catálogo de pintura del Museo Sorolla. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009. pp. 367-368. Nº Cat. 1231
* Santa-Ana, Florencio de. Guía del Museo Sorolla. 1980. p. 119.
* Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1991). 1991. pp. 124-125.
* Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1995). 1995. p. 84; il. 133.
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. El Museo Sorolla visita Valencia (adición). 2001. p. 19; il. p. 12. Nº Cat. 69
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. Mariano Benlliure y Joaquín Sorolla. Centenario de un homenaje. 2000. p. 261; il. p. 167. Nº Cat. 52
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. Sorolla - Zorn. 1992. pp. 67.
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio, Florencio de. Museo Sorolla, Catálogo de Pintura. 2002. p. 477. Nº Cat. 2183
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Museo Sorolla. Catálogo de Pintura. 1982. p. 360; il.. Nº Cat. 1224
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Sorolla no Brasil. 2001. p. 71. Nº Cat. 54
* Simó, Trinidad. J. Sorolla. 1980. il. 123.
* Torres González, Begoña. Sorolla: la magia de la luz. 2005. p. 385.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Paintings_by_Joaquín_Sorolla_in_the_Museo_Sorolla}}
* [http://museosorolla.mcu.es/index.html Museo Sorolla]
[[Categoria:Pintura]]
[[Categoria:Quadros del sigle XX]]
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]
'''La sesta''', és una obra del pintor [[Comunitat valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla|Joaquín Sorolla i Bastida]] pintada a l'oli sobre llenç en unes dimensions de 200 × 201 cm. Està datat en l'any [[1911]] i actualment es conserva en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]].
== Descripció i característiques ==
Els moments d'oci familiars apareixen freqüentment reflectits en la pintura de Sorolla. Alguns quadros relacionats en esta llínea temàtica constituïxen verdaderes fites en el conjunt de la seua producció artística. En gran mida, dit alcanç respon a la llibertat expressiva que es permet Sorolla en este tipo de pintures concebudes casi expressament com a obres pròpies, llenços no destinats al mercat sino pensats per a formar part de la decoració del seu llar, integrats per tant en l'àmbit de la seua intimitat familiar.
La sesta és un d'estos casos i manifesta una franquea expressiva que dona mostres de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Front a l'estil més realiste i comedit que desplegarà en anys successius (mentres treballa en els grans panels de tema regionaliste destinats a l'Hispanic Society), Sorolla dona mostres d'alvançada modernitat en este llenç.
“La sesta” és una mostra de la calitat del pintor en un moment de plena madurea. Esta obra va ser pintada durant l'estància estiuenca de la família en [[Sant Sebastià]]. Les quatre figures pertanyen a la dòna del pintor, les seues dos filles i una prima d'estes. Tres d'elles dormen, mentres la quarta llig boca avall.
En un punt de vista en pronunciat picat, la llínea de l'horisó ha desaparegut. La distribució de les figures i el ritme ondulant de les pinzellades que sugerixen l'herba componen una escena de marcat dinamisme i d'accentuat desequilibri. A pesar de l'estatisme i la tranquilitat que en principi devia sugerir el tema i la reposada actitut de les figures, la mirada de l'espectador es veu impelida d'un costat a un atre, movent-se en zig-zag a un ritme vertiginós per tota la composició.
El tractament pictòric és divers en tota la superfície, adaptant-se als objectius que busca en cada zona. L'escena es compon a pur de llargues pinzellades en la zona de l'herba, mentres que en les figures recorre a una pintura casi matérica, de pinzellada carregada, en zones d'empast acusat que accentuen el volum dels rostres i els plecs dels seus llaugers vestits.
== Vore també ==
* [[Joaquim Sorolla]]
== Referències ==
* [http://ceres.mcu.es/pages/Main?idt=5876&inventary=00985&table=FMUS&museum=MSM Museo Sorolla. Biblioteca Digital. Ficha de la obra]
* [http://mismuseos.net/comunidad/metamuseo/recurso/retrato-de-raquel-meller/74fd0249-7fb1-4c29-951e-fa5e1f34fc2c Mismuseos.net. Retrat de Raquel Meller]
* [http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/obras_de_excelencia/museo_sorolla/la_siesta.html La siesta]
== Bibliografia ==
* Barrón Abad, Sofía. ¡Pisa morena! Cuplé, copla y baile en época de Sorolla. Valencia: Kolor Litografos, 2013.
* Costa Clavel, J.. Sorolla. 1974. p. 117; il.?; Catálogo de Pintura del Museo Sorolla (2002).
* Granath, Olle; Sandström, Birgitte y Santa-Ana, Florencio de. Fran tva hva Zorn och Sorolla. 1991. pp. 97. Nº At. 159
* Hernández Polo, José. Sorolla. 1973. p. 44; il. 4.
* Litvak, Lily. A la playa: el mar como tema de la modernidad en la pintura española de 1870-1936. 2000. p. 261; il. p. 167. Nº Cat. 52
* Llorens, Tomàs; et álii. Sargent / Sorolla. 2006. p. 142.
* Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla. Estudio biográfico y crítico (1970). 1970. p. 148; il. 159. Nº Cat. 504
* Rodríguez Alcalde, Leopoldo. Los maestros del impresionismo español. 1978. p. 149.
* Santa-Ana, Florencio de. Catálogo de pintura del Museo Sorolla. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009. pp. 367-368. Nº Cat. 1231
* Santa-Ana, Florencio de. Guía del Museo Sorolla. 1980. p. 119.
* Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1991). 1991. pp. 124-125.
* Santa-Ana, Florencio de. Museo Sorolla (1995). 1995. p. 84; il. 133.
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. El Museo Sorolla visita Valencia (adición). 2001. p. 19; il. p. 12. Nº Cat. 69
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. Mariano Benlliure y Joaquín Sorolla. Centenario de un homenaje. 2000. p. 261; il. p. 167. Nº Cat. 52
* Santa-Ana, Florencio de; et álii. Sorolla - Zorn. 1992. pp. 67.
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio, Florencio de. Museo Sorolla, Catálogo de Pintura. 2002. p. 477. Nº Cat. 2183
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Museo Sorolla. Catálogo de Pintura. 1982. p. 360; il.. Nº Cat. 1224
* Santa-Ana; Álvarez-Ossorio Florencio de. Sorolla no Brasil. 2001. p. 71. Nº Cat. 54
* Simó, Trinidad. J. Sorolla. 1980. il. 123.
* Torres González, Begoña. Sorolla: la magia de la luz. 2005. p. 385.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Paintings_by_Joaquín_Sorolla_in_the_Museo_Sorolla}}
* [http://museosorolla.mcu.es/index.html Museo Sorolla]
[[Categoria:Pintura]]
[[Categoria:Quadros del sigle XX]]
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]