| El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació|llengua=en|nom=A. R. M.|cognom=Lower|article=The Trade in Square Timber|publicació=Contributions to Canadian Economics|volum=6|any=1933|pàgines=40–61|jstor=stable/136562}}.</ref> | | El primer assentament europeu en la regió fon el llaurador Philemon Wright, natural de [[Massachusetts]] en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], que establí en l'any [[1800]], en el [[Quebec|costat del riu Quebec]], en l'actual lloc de Hull. Wright descobrí que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a [[Montreal]] en el cabal del riu, lo que aumentà considerablement el numero de colons que s'establiren en la zona. A Principis del [[sigle XIX]] i durant un sigle, el comerç de fusta en [[Anglaterra]] donarà pas a ciutats com Ottawa, pero també [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Saint John (Nova Brunsvic)|Saint-John]] (en [[Nova Brunsvic]]), un artícul bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.<ref name="Lower">{{Ref-publicació|llengua=en|nom=A. R. M.|cognom=Lower|article=The Trade in Square Timber|publicació=Contributions to Canadian Economics|volum=6|any=1933|pàgines=40–61|jstor=stable/136562}}.</ref> |
− | Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens al tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang|en|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa. | + | Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang|en|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa. |
| El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre|nom=Jacques|cognom=Lacoursière|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896|editorial=Éditions du Septentrion|any=1996|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època. | | El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre|nom=Jacques|cognom=Lacoursière|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896|editorial=Éditions du Septentrion|any=1996|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època. |