Canvis

[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]]

[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]]

''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de [[Salvador Valverde|Valverde]], [[Quintero, León y Quiroga]], com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.  

''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde|Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.  

== Vida i obra ==

== Vida i obra ==

=== L'aventura americana ===

=== L'aventura americana ===

Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella|Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''[[El gato montés]]'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)]</ref> En l'any 1927, participà en la primera película sonora, ''[[El cantor de jazz]]'' (''The Jazz Singer'', 1927, Alan Crosland), en [[Al Jolson]].  

Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''El gato montés'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)]</ref> En l'any 1927, participà en la primera película sonora, ''[[El cantor de jazz]]'' (''The Jazz Singer'', 1927, Alan Crosland), en [[Al Jolson]].  

=== La tornada a Espanya ===

=== La tornada a Espanya ===

Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Me casé con una estrella'' (1951, [[Luis César Amadori]]). En 1933 va contraure matrimonien el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste [[Rafael de León]] i junt en [[Antonio Quintero]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga y Miquel]], crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (canción)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  

Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste [[Rafael de León]] i junt en [[Antonio Quintero]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga y Miquel]], crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (canción)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  

En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].

En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].

== Curiositats ==

== Curiositats ==

Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref> [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.Html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>

Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref>

En les [[Falles]] de Valéncia de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.

En les [[Falles]] de Valéncia de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.