Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
25 bytes afegits ,  00:36 13 set 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]]
 
[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]]
   −
''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de [[Salvador Valverde|Valverde]], [[Massover, Lleó i Quiroga]], com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "[[I no obstant et vull]]", "[[Suspiros de España]]", i moltes atres.  
+
''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de [[Salvador Valverde|Valverde]], [[Quintero, León y Quiroga]], com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.  
    
== Vida i obra ==
 
== Vida i obra ==
Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau, [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal.  
+
Va nàixer el [[8 de decembre]] de [[1908]] en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de [[Gandia]], en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.  
    
=== L'aventura americana ===
 
=== L'aventura americana ===
Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella|Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''[[El gato salvaje]]'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El gerro" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.Com/articule/Comunitat/Valenciana/dona/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Articul Diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)]</ref> En l'any 1927, participà en la primera película sonora, ''[[El cantor de jazz]]'' (''The Jazz Singer'', 1927, Alan Crosland), en [[al Jolson]].  
+
Fon descoberta pel mestre [[Manuel Penella|Penella]], que preparava l'estrena de la seua òpera ''[[El gato montés]]'' en [[Nova York]]. El 13 de setembre de [[1922]], en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/mujer/arriscada/elpepuespval/20061217elpval_6/Tes Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)]</ref> En l'any 1927, participà en la primera película sonora, ''[[El cantor de jazz]]'' (''The Jazz Singer'', 1927, Alan Crosland), en [[Al Jolson]].  
    
=== La tornada a Espanya ===
 
=== La tornada a Espanya ===
Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rei]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Em vaig casar en una estrela'' (1951, [[Luis Cèsar Amadori]]). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seua filla [[Concha Márquez Piquer]]. Va conéixer el poeta i lletriste [[Rafael de Lleó]] i junt en [[Antonio Massover]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga i Miquel]], van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla [[Dolores Parrals "La Parrala"|"La Parrala"]]. Atres de les seues cançons són "[[Tatuage (cançó)|Tatuaje]]", "Cinc Fanals", "Ojos verdes", "No et mires en el riu", "Los picadores", "La Lliri", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La chica de la estación", "No me quieras tanto", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya.  
+
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Me casé con una estrella'' (1951, [[Luis César Amadori]]). En 1933 va contraure matrimonien el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste [[Rafael de León]] i junt en [[Antonio Quintero]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga y Miquel]], crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (canción)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.  
   −
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Demà ix". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
+
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
    
== Curiositats ==
 
== Curiositats ==

Menú de navegació