Diferència entre les revisions de "Concha Piquer"
(Pàgina nova, en el contingut: «''Concepció Piquer López''' (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a '''Concha ...».) |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
=== La tornada a Espanya === | === La tornada a Espanya === | ||
| − | Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo | + | Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de [[Benito Perojo]]. Va seguir en ''El celler'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, [[Fernando Roldán]]), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rei]]), ''Filigrana'' (1949, [[Luis Marquina]]) i ''Em vaig casar en una estrela'' (1951, [[Luis Cèsar Amadori]]). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seua filla [[Concha Márquez Piquer]]. Va conéixer el poeta i lletriste [[Rafael de Lleó]] i junt en [[Antonio Massover]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga i Miquel]], van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla [[Dolores Parrals "La Parrala"|"La Parrala"]]. Atres de les seues cançons són "[[Tatuage (cançó)|Tatuaje]]", "Cinc Fanals", "Ojos verdes", "No et mires en el riu", "Los picadores", "La Lliri", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La chica de la estación", "No me quieras tanto", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya. |
| − | En el teatre Victòria de [[ | + | En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Demà ix". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]]. |
== Curiositats == | == Curiositats == | ||
| − | Concha Piquer sempre viajava en un | + | Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".<ref> [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080217/vida-ocio/caracoles-baul-piquer-20080217.Html Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008]</ref> |
| + | |||
| + | En les [[Falles]] de Valéncia de 2008 se li va dedicar un [[ninot]] en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames. | ||
| − | |||
<ref>{{Cita web| | <ref>{{Cita web| | ||
|apellido = Junta central fallera de Valéncia | |apellido = Junta central fallera de Valéncia | ||
| Llínea 33: | Llínea 34: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
| + | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB] | *[http://www.imdb.com/name/nm0685035 Concha Piquer en IMDB] | ||
| − | *[http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l' | + | *[http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento/cultura.nsf/vDocumentosTituloAux/Casa-Museo%20Concha%20Piquer?opendocument&lang=1&nivel=4%5f6 Casa-Museu de l'artista dependent de l'Ajuntament de Valéncia] |
*[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave] | *[http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=7734414 Concha Piquer en findagrave] | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| − | + | [[Categoria:Actors Valencians]] | |
| − | + | [[Categoria:Cantants Valencians]] | |
| − | [[Categoria:Actors | ||
| − | [[Categoria:Cantants | ||
Revisió de 00:14 13 set 2009
Concepció Piquer López' (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Valverde, Massover, Lleó i Quiroga, com "Ojos verdes", "Tatuaje", "I no obstant et vull", "Suspiros de España", i moltes atres.
Vida i obra
Va nàixer el 8 de decembre de 1908 en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau, Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal.
L'aventura americana
Fon descoberta pel mestre Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato salvaje en Nova York. El 13 de setembre de 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El gerro" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.[1] En l'any 1927, participà en la primera película sonora, El cantor de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), en al Jolson.
La tornada a Espanya
Va tornar a Espanya, on va actuar en el teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París El negre que tenia l'ànima blanca, de Benito Perojo. Va seguir en El celler (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rei), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Em vaig casar en una estrela (1951, Luis Cèsar Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero Antonio Márquez, pare de la seua filla Concha Márquez Piquer. Va conéixer el poeta i lletriste Rafael de Lleó i junt en Antonio Massover i el mestre Manuel López-Quiroga i Miquel, van crear una sèrie d'espectacles on apareixien cançons que es van fer molt populars, com la copla "La Parrala". Atres de les seues cançons són "Tatuaje", "Cinc Fanals", "Ojos verdes", "No et mires en el riu", "Los picadores", "La Lliri", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La chica de la estación", "No me quieras tanto", "Yo sóc eixa", "I no obstant et vull", sens dubte, una de les millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de Isla Cristina va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Demà ix". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en Madrit el 12 de decembre de 1990.
Curiositats
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".[2]
En les Falles de Valéncia de 2008 se li va dedicar un ninot en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el "ninot" indultat de les falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
Referències
- ↑ Articul Diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)
- ↑ Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008
- ↑ Junta central fallera de Valéncia (2008). «convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el Ninot Indultat 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.