Canvis

El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

El terme «incunable» fa referència a l'época en que els llibres es trobaven «en el seu breçol», és dir en la primera «infància» de la tècnica moderna de fer llibres a través de l'imprenta. Aixina, són reconeguts com a incunables els llibres impresos entre els anys [[1453]] (data de l'invenció de l'imprenta moderna) i [[1500]], procedents d'unes 1.200 imprentes, distribuïdes entre 260 ciutats, en un llançament aproximat de 35.000 obres distintes.

A [[Gutenberg|Johann Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

A [[Johannes Gutenberg]], de Magúncia, se li atribuïx l'invenció dels caràcters mòvils fosos. Els primers incunables varen eixir de la seua imprenta, i entre ells destaca la [[Bíblia]] de Gutenberg ([[1453]]-[[1455|55]]), en llatí, de 42 llínees. Durant els primers trenta anys, l'imprenta es va expandir per [[Europa]] occidental i va començar a dividir-se en diferents activitats especialisades. Al principi, els llibres no tenien portada en caràcters en lletra gòtica i les paraules tenien numeroses abreviatures, imitant als [[Còdex|còdexs]]. Pero ya en el mateix sigle varen anar adoptant-se atres tipos de lletres, especialment la redona o romana, la veneciana o itàlica i la cursiva, molt més llegibles que les primeres i que al fi varen prevaldre sobre estes (llevat en [[Alemanya]]) des de començos del sigle següent. Cap a finals del [[sigle XVI]], es va introduir el tipo elzevirià (de l'holandés Elzevir) més prim que els anteriors i despuix varen seguir atres caràcters de fantasia, fins a aplegar a la gran varietat que hui coneixem.

== Vore també ==  

== Vore també ==