Diferència entre les revisions de "Friedrich Nietzsche"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Friedrich Wilhelm Nietzsche''' (Röcken, Alemània, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, Alemània, 25 d'agost de 1900) fon un fil…») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 21:44 19 nov 2022
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken, Alemània, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, Alemània, 25 d'agost de 1900) fon un filòsof, poeta, músic i filòlec alemà, l'obra del qual ha eixercit una profunda influència en el pensament mundial contemporàneu i en la cultura occidental.
Nietzsche escrigué sobre temes tan diversos com l'art, la filologia, la música, l'història, la religió, la ciència o la tragèdia. Feu una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidental per mig de la genealogia dels conceptes que les integren, basada en l'anàlisis de les actituts morals (positives i negatives) cap a la vida.
És sumament destacable l'influència que va eixercir sobre Nietzsche el filòsof també alemà Arthur Schopenhauer, a qui va considerar el seu mestre, si be és cert que no va seguir de manera dogmàtica les idees d'est últim, i en molts aspectes s'allunta del seu pensament aplegant inclús a realisar una crítica radical de les seues idees filosòfiques.
Va meditar sobre les conseqüències del triumfo del secularisme de l'Ilustració, expressada en la seua observació «Deu ha mort», d'una manera que va determinar l'agenda de molts dels intelectuals més célebres despuix de la seua mort.
Si be hi ha els qui sostenen que la característica definitoria de Nietzsche no és tant la temàtica que tractava sino l'estil i la subtilea en que ho feya, fon un autor que va introduir, com cap atre, una cosmovisió que ha reorganisat el pensament del sigle XX, en autors tals com Martin Heidegger, Michel Foucault, Jacques Derrida, Gilles Deleuze, Georges Bataille, Gianni Vattimo o Michel Onfray, entre uns atres.
Nietzsche va rebre ampli reconeiximent durant la segona mitat del sigle XX com una figura significativa en la filosofia contemporànea. La seua influència va ser particularment notòria en els filòsofs existencialistes, crítics, fenomenològics, postestructuralistes i posmoderns, i en la sociologia de Max Weber. És considerat un dels tres «mestres de la sospita» (segons la coneguda expressió de Paul Ricoeur), junt a Karl Marx i Sigmund Freud.