Diferència entre les revisions de "Hervé Fischer"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Hervé Fischer | | nom = Hervé Fischer | ||
| − | | image = [[File:Hervé FischerWSSF2013 04.JPG| | + | | image = [[File:Hervé FischerWSSF2013 04.JPG|250px|Hervé Fischer]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[França|Francesa]] | | nacionalitat = [[França|Francesa]] | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Hervé Fischer estudià en la École normale supérieure i en la Université du Québec | + | Hervé Fischer estudià en la École normale supérieure i en la Université du Québec en Montréal. Fon professor en la Sorbonne-Paris V i en la École nationale supérieure des Arts décoratifs. Ha segut titular de la càtedra Daniel Langlois de tecnologies digitals i belles arts de la Université Concòrdia, [[Montreal]], [[Quebec]], [[Canadà]]. |
En ''Nous serons des dieux'' ([[2006]]), es rebela contra els integrismes religiosos actualment en creiximent i contra el fet de que més del 80% de la població dels països desenrollats creguen en alguna forma de deu: | En ''Nous serons des dieux'' ([[2006]]), es rebela contra els integrismes religiosos actualment en creiximent i contra el fet de que més del 80% de la població dels països desenrollats creguen en alguna forma de deu: | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
* ''Un roi américain'' (vlb, [[2008]]). | * ''Un roi américain'' (vlb, [[2008]]). | ||
* ''L'avenir de l'art'' (vlb, [[2010]]). | * ''L'avenir de l'art'' (vlb, [[2010]]). | ||
| + | |||
| + | == Premis i reconeiximents == | ||
| + | |||
| + | * Primer premi en música-vídeo de la National Computer Graphics Association, I. O., 1988. | ||
| + | * Premi Leonardo Makepeace Tsao per al seu compromís en art i ciència, MIT Press, I. O. 1998. | ||
| + | * Premi de la Societat d'escritors canadencs, 2003. | ||
| + | * Distinció de la cultura cubana, 2009. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Herv%C3%A9_Fischer Hervé Fischer en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 11:37 19 nov 2022
| Hervé Fischer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 1941 | ||
| Lloc de naiximent: | Paris, França | ||
Hervé Fischer (Paris, França, 1941) és un escritor de nacionalitat francesa i canadenca.
Biografia[editar | editar còdic]
Hervé Fischer estudià en la École normale supérieure i en la Université du Québec en Montréal. Fon professor en la Sorbonne-Paris V i en la École nationale supérieure des Arts décoratifs. Ha segut titular de la càtedra Daniel Langlois de tecnologies digitals i belles arts de la Université Concòrdia, Montreal, Quebec, Canadà.
En Nous serons des dieux (2006), es rebela contra els integrismes religiosos actualment en creiximent i contra el fet de que més del 80% de la població dels països desenrollats creguen en alguna forma de deu:
Traducció al valencià:
També enfronta als dos pols de la civilisació occidental: Atenes i Jerusalem. En el politeisme grec, «l'homme debout» (l'home de peu), s'enfronta als deus usant l'experiència, la raó i la filosofia, mentres que en el monoteisme cristià, «l'homme à genoux» (l'home agenollat) espera que es produïxca la revelació. S'opon també a la distinció entre lo natural i lo artificial: la mel i el plàstic són de la mateixa naturalea, ya que abdós són productes animals (Antoine Robitaille, Faut-il devindre des dieux? — Une évidence, selon Hervé Fischer, Le Devoir, 8 de maig de 2006, p. A1 i A8)
Obra[editar | editar còdic]
- Art et communication marginale, Balland, 1974
- Théorie de l'art sociologique, Casterman, 1976
- L'Histoire de l'art est terminée, Balland, 1981
- Citoyens-sculpteurs, Segedo, 1981
- L'Oiseau-chat (sobre la identidad quebequesa), La Presse, Montreal, 1983
- La Calle ¿adónde llega? Arte y Ediciones, México, 1984.
- Mythanalyse du futur (400 p.en 'www.herverfischer.ca', en 2000
- Le choc du numérique (400 p., VLB éditions, 2001 y UNTREF, Argentina)
- Le romantisme numérique (60 p., Fides et Musée de la civilisation, 2002)
- Les défis du cybermonde (direction, P. U. L., 2003)
- CyberProméthée, l'instinct de puissance (editions vlb, 2003 y UNTREF, Argentina)
- La planète hyper. De la pensée linéaire à la pensée en arabesque (vlb, 2004)
- Le déclin de l'empire hollywoodien (vlb, 2005).
- Nous serons des dieux (vlb, 2006).
- La société sur le divan. Éléments de mythanalyse (vlb, 2007).
- Québec imaginaire et Canada réel. L'avenir en suspens (vlb, 2008).
- Un roi américain (vlb, 2008).
- L'avenir de l'art (vlb, 2010).
Premis i reconeiximents[editar | editar còdic]
- Primer premi en música-vídeo de la National Computer Graphics Association, I. O., 1988.
- Premi Leonardo Makepeace Tsao per al seu compromís en art i ciència, MIT Press, I. O. 1998.
- Premi de la Societat d'escritors canadencs, 2003.
- Distinció de la cultura cubana, 2009.