Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats. | Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats. |