Canvis

== Història ==

== Història ==

La presència del primer assentament permanent en el que avui és la ciutat d'Al-Aaiun data de [[1928]], quan es va establir un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya|espanyols]] no van començar l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] van arribar fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, car no estava lluny del mar i sí ben comunicat amb [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i comptava amb un subministrament garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la riba esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)|Saguia el Hamra]], així com el seu embassament al seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys després, en [[1938]], tots dos oficials van decidir l'establiment d'un lloc militar fix, i es van erigir llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] va ser designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressupostos Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenvolupament va ser lent fins als anys seixanta, quan va tenir un desenvolupament espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>

La presència del primer assentament permanent en el que hui és la ciutat de L'Aaiun data de l'any [[1928]], quan s'establí un lloc de vigilància pertanyent a la tribu [[izarguien]]. Els [[Espanya|espanyols]] no escomencaren l'ocupació efectiva de l'interior del territori fins a [[1934]], quan el comandant [[Antonio de Oro Pulido]] i el capità [[Galo Bullón Díaz]] arribaren fins al lloc de vigilància dels izarguien, trobant òptim el lloc per a un establiment permanent, ya que no estava lluny de la mar i es trobava ben comunicat en [[Tarfaya]] i [[Cap Juby]], i contava en un subministre garantit d'aigua dolça gràcies als pous de la vora esquerra del [[Saguia el-Hamra (riu)|Saguia el Hamra]], aixina com el seu embassament en el seu llit durant l'època de pluges. Quatre anys despuix, en l'any [[1938]], dos oficials decidiren l'establiment d'un lloc militar fix, i s'erigiren llavors els primers edificis permanents de l'assentament. En [[1940]] fon designada oficialment ciutat capital o capçalera del [[Sàhara Espanyol]], rebent per tant una dotació de Partides Específiques (per a la construcció d'edificis i infraestructures) pertanyent als Pressuposts Anuals independents per a la regió [[Ifni]]-Sàhara. El seu desenroll va ser lent fins als anys xixanta, quan tingué un desenroll espectacular convertint-se en una ciutat moderna.<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={5512EF39-2886-4705-86A8-606BD9276C93} Diario Vasco, 10 de març de 1966]</ref>

El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri|Mohammed Bassiri]] van portar una petició al governador general del Sàhara Espanyol a Al Aaiun.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà amb la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arran la resistència la [[Legió Espanyola]] va disparar contra la multitud, provocant onze morts. Centenars foren detinguts, entre ells Bassiri, que fou assassinat a la presó.<ref name="Pointier78"/>

El [[17 de juny]] de [[1970]] un grup de manifestants encapçalats per [[Basiri|Mohammed Bassiri]] portaren una petició al governador general del Sàhara Espanyol en L'Aaiún.<ref name="Pointier78">Laurent Pointier, ''Sahara occidental'', Karthala, 2004, p. 78</ref> El fet, conegut com a [[revolta de Zemla]], acabà en la policia dispersant la manifestació i arrestant els capitostos, i arraïl de la resistència la [[Legió Espanyola]] disparà contra la multitut, provocant onze morts. Centenars d'ells foren detinguts, entre ells Bassiri, que fon assessinat en la presó.<ref name="Pointier78"/>

Va ser la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marxa ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que després es va denominar ''"[[marxa verda]]"'', es van signar els [[Acord Tripartit de Madrid|Acords de Madrid]], pels quals [[Espanya]] va cedir el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals van haver d'enfrontar-se després amb el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins van ocupar la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxode]] de saharauis cap a [[Algèria]] per escapar de les represàlies marroquines pel seu suport al [[Front Polisario]]. En la seva persecució a la població que fugia cap al sud-oest de [[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilitzar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

En [[2005]], la ciutat va ser escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en suport de la independència i del [[Front Polisario]]. Aquestes protestes també es van produir en altres nuclis urbans del [[Sahara Occidental]], així com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.

En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.

== Referències ==

== Referències ==