Diferència entre les revisions de "Idioma croata"
(Text reemplaça - '{{Commons|' a '{{Commonscat|') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
(Text reemplaça - 'Bòsnia-Herzegovina' a 'Bòsnia i Herzegovina') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
|pronunciació= | |pronunciació= | ||
|atresdenominacions= | |atresdenominacions= | ||
| − | |estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia | + | |estats= [[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Bòsnia i Herzegovina]] i [[Montnegre]] |
|regió= [[Balcans]] | |regió= [[Balcans]] | ||
|parlants= 7 millons | |parlants= 7 millons | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Meridional<br /> | Meridional<br /> | ||
'''Croata'''<br /> | '''Croata'''<br /> | ||
| − | |nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia | + | |nació=[[Croàcia]], [[Voivodina]], [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] |
|fontcolor= | |fontcolor= | ||
|regulat= Institut de llengua i llingüística croata. | |regulat= Institut de llengua i llingüística croata. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|mapa= | |mapa= | ||
}} | }} | ||
| − | El '''croata''' és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia | + | El '''croata''' és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de [[Croàcia|Croacia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. Fins a l'any [[1991]] se considerà que el croata formava, junt en el [[Idioma serbi|serbi]] i el [[Idioma bosni|bosni]], una de les varietats del [[Idioma serbocroata]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins. |
En la separació de [[Yugoslàvia]] i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. | En la separació de [[Yugoslàvia]] i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política. | ||
Última revisió del 02:02 4 nov 2022
| Croata Hrvatski | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Croàcia, Voivodina, Bòsnia i Herzegovina i Montnegre |
| Regió: | Balcans |
| Parlants: | 7 millons |
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Eslaves |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Croàcia, Voivodina, Itàlia, Àustria i Bòsnia i Herzegovina |
| Regulat per: | Institut de llengua i llingüística croata. |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | hr |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | hrv |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
El croata és una llengua eslava meridional que es parlada principalment per croates. Es oficial en els països de Croacia i Bòsnia i Herzegovina. Fins a l'any 1991 se considerà que el croata formava, junt en el serbi i el bosni, una de les varietats del Idioma serbocroata. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del sigle XX per a referir-se al idioma comú de croates i serbis. Dita denominació se gastà des de 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per servis, croates, bosnis i montenegrins.
En la separació de Yugoslàvia i l'aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desús, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'història i la política.
Despuix de la desintegració de Yugoslàvia i el ces d'aplicació dels acorts llingüístics entre Croàcia i Sèrbia se ve insistint molt, sobre tot de la banda croata, en la separació dels tres idiomes. El major punt d'acort que se pot alcançar en este sentit és el d'admetre que el serbi i croata (junt en el bosni) formen part del diasistema eslau centre-meridional.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma croata.
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |