Diferència entre les revisions de "Escritura musical"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 34 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
| − | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els | + | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: |
| − | |||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| Llínea 19: | Llínea 18: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
| − | |||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
| Llínea 34: | Llínea 26: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
| − | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | + | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen '''llínies divisòries'''. |
| − | + | [[Archiu:C maj.png|center|thumb|500px|Escala de do major]] | |
| − | [[Archiu: | ||
| Llínea 62: | Llínea 53: | ||
=Claus= | =Claus= | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
| − | |||
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia: | ||
| Llínea 69: | Llínea 59: | ||
| '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | | '''NOM''' || Clau de Sol || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Do || Clau de Fa || Clau de Fa | ||
|- | |- | ||
| − | | '''TIPO''' || En | + | | '''TIPO''' || En segona llínea || En primera llínea || En segona llínea || En tercera llínea || En quarta llínea || En tercera llínea || En quarta llínea |
|- | |- | ||
| − | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] | + | | '''SÍMBOL''' || [[Archiu:Clave de sol.png|150px|center]] || [[Archiu:Clave de do en primera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en segunda.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de do en cuarta.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en tercera.png|center]] || [[Archiu:Clave de fa en cuarta.png|center]] |
|} | |} | ||
| Llínea 102: | Llínea 92: | ||
| − | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt | + | El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt a soles es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua. |
==Les claus i els instruments== | ==Les claus i els instruments== | ||
| + | [[Archiu:Musica claus.png|500px|thumb|Claus musicals]] | ||
| + | L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Alguns eixemples son: | ||
| − | + | * '''Clau de Sol:''' Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí... | |
| − | + | * '''Clau de Do en tercera:''' l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba. | |
| − | * | + | * '''Clau de Do en quarta:''' l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes. |
| − | * | + | * '''Clau de Fa en quarta:''' l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó... |
| − | * | ||
| − | * | ||
| − | |||
| − | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. | + | La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús. |
=Compàs= | =Compàs= | ||
| Llínea 159: | Llínea 148: | ||
'''Compàs de 4/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | '''Compàs de 4/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | ||
| − | + | [[Archiu:4 4.png]] | |
| − | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com és dividix en 2 corchees és de subdivisió binaria. El quatre del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com és dividix en 2 corchees és de subdivisió binaria. El quatre del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
| Llínea 169: | Llínea 157: | ||
'''Compàs de 12/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs de 12/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | ||
| − | + | [[Archiu:12 8.png]] | |
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, es a dir, 3 corchees, com és divisible entre 3 serà de subdivisió ternària. En este cas, el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 12 corchees agrupades en quatre negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, es a dir, 3 corchees, com és divisible entre 3 serà de subdivisió ternària. En este cas, el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 12 corchees agrupades en quatre negres en puntet. | ||
| Llínea 178: | Llínea 166: | ||
'''Compàs 2/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | '''Compàs 2/4. Compàs binari de subdivisió binària.''' | ||
| − | + | [[Archiu:2 4.png]] | |
| − | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com la negra es dividix en dos corchees serà de subdivisió binaria. El dos del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com la negra es dividix en dos corchees serà de subdivisió binaria. El dos del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
| Llínea 188: | Llínea 175: | ||
'''Compàs 6/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs 6/8. Compàs binari de subdivisió ternària.''' | ||
| − | + | [[Archiu:6 8.png]] | |
| − | |||
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 6 corchees agrupades en dos negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet, com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 6 corchees agrupades en dos negres en puntet. | ||
| Llínea 196: | Llínea 182: | ||
| − | '''Compàs 3/4. Compàs ternari de subdivisió binària. | + | '''Compàs 3/4. Compàs ternari de subdivisió binària.''' |
| − | ''' | ||
| − | |||
| + | [[Archiu:3 4.png]] | ||
* '''L'unitat de temps''' és la negra, com es dividix en dos corchees serà de subdivisió binària. El tres del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | * '''L'unitat de temps''' és la negra, com es dividix en dos corchees serà de subdivisió binària. El tres del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs. | ||
| Llínea 208: | Llínea 193: | ||
'''Compàs 9/8. Compàs ternari de subdivisió ternària.''' | '''Compàs 9/8. Compàs ternari de subdivisió ternària.''' | ||
| − | + | [[Archiu:9 8.png]] | |
* '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet. Com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 9 corchees agrupades en tres negres en puntet. | * '''L'unitat de temps''' és la negra en puntet. Com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 9 corchees agrupades en tres negres en puntet. | ||
| − | * '''L'unitat de compàs''' és la blanca en puntet més negra en puntet, es a dir, quatre temps més una corchea. Ací passa lo mateix que en el compàs 12/8 i 6/8, per convenció l'agrupació de les notes en este compàs són de tres negres en puntet, que dona com resultat tres temps, com tres és divisible entre tres, tindrem un compàs ternari. | + | * '''L'unitat de compàs''' és la blanca en puntet més negra en puntet, es a dir, quatre temps més una corchea. Ací passa lo mateix que en el compàs 12/8 i 6/8, per convenció l'agrupació de les notes en este compàs són de tres negres en puntet, que dona com a resultat tres temps, com tres és divisible entre tres, tindrem un compàs ternari. |
'''Compàs d'amalgama 7/4 = 4/4+3/4''' | '''Compàs d'amalgama 7/4 = 4/4+3/4''' | ||
| − | + | [[Archiu:7 4.png]] | |
| − | |||
* '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma dels compassos 4/4+3/4, que tenen com a unitat de pols o temps la negra, unitat que passarà a formar part d'este nou compàs. | * '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma dels compassos 4/4+3/4, que tenen com a unitat de pols o temps la negra, unitat que passarà a formar part d'este nou compàs. | ||
| Llínea 227: | Llínea 211: | ||
'''Compàs irregular 5/4+1/2 = 3/4+2/4+1/2''' (1/2 és la fracció de temps o pols que es suma al compàs, vore dibuix per a saber a on es coloca). | '''Compàs irregular 5/4+1/2 = 3/4+2/4+1/2''' (1/2 és la fracció de temps o pols que es suma al compàs, vore dibuix per a saber a on es coloca). | ||
| + | [[Archiu:54 12.png]] | ||
* '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma de dos compassos, que són el 3/4 i el 2/4 més una fracció, que és 1/2 de l'unitat de temps. Com l'unitat de temps del 3/4 i 2/4 és la negra, prendrem esta unitat per a marcar el temps de negres, i quan arribem a la part irregular (1/2) marcarem eixe temps el doble de ràpit, puix té la mitat de valor que l'unitat de temps. | * '''Unitat de temps.''' Este compàs el formen la suma de dos compassos, que són el 3/4 i el 2/4 més una fracció, que és 1/2 de l'unitat de temps. Com l'unitat de temps del 3/4 i 2/4 és la negra, prendrem esta unitat per a marcar el temps de negres, i quan arribem a la part irregular (1/2) marcarem eixe temps el doble de ràpit, puix té la mitat de valor que l'unitat de temps. | ||
| Llínea 233: | Llínea 218: | ||
| − | = | + | =Referències musicals= |
==Definició i parts== | ==Definició i parts== | ||
| − | + | ||
| − | + | Les '''notes musicals''' són la representació gràfica del [[sò]] produït per instruments melòdics com el clarinet, flauta, violí, saxofó, trompeta, piano... els quals produïxen sons en una freqüència sonora determinada, o instruments no melòdics com la caixa, bombo, plats, triàngul... que no tenen una altura o freqüència determinada, es a dir, les notes musicals són els símbols o grafies que s'utilisen per a escriure el sò o sons d'una peça, fragment o obra musical. Atenent a la duració dels sons les formes dels símbols o grafies poden canviar donant pas a diferents '''figures de notes'''. | |
| − | ==El | + | |
| − | == | + | Les parts d'una nota musical són les següents: |
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | ||
| − | + | La forma del corchet pot canviar segons la duració del sò. Vore el quadro de baix. | |
| − | + | ||
| − | ==Figures== | + | ==El silenci== |
| − | = | + | |
| − | + | La [[música]] la podem definir com l'art de combinar el [[sò]] en el [[temps]], pero no sempre hi ha [[sò]], per a fer pauses en el [[sò]] que produïxen els instruments s'utilisa uns atres símbols o gràfics coneguts com a '''silencis'''. Atenent a la duració dels silencis les formes dels símbols o grafies varien donant pas a diferents '''figures de silencis'''. Vore quadro de baix, '''figures'''. | |
| − | ==Agrupació== | + | |
| − | + | ||
| − | + | ==El puntet== | |
| − | + | ||
| − | + | Les notes o silencis poden anar acompanyats d'un '''puntet''', quan aparega s'haurà d'afegir o sumar a la duració de la figura sense puntet, la mitat del seu valor, es a dir, si tenim com a nota musical una redona en puntet, haurem de d'afegir als quatre temps que dura la redona la mitat del seu valor, donant com a resultat 4 temps (valor de la redona) més 2 temps (valor del puntet), total 6 temps o polsos. | |
| − | + | ||
| − | + | En el quadro de l'apartat '''figures''' podem vore una relació d'els símbols de les '''figures de notes''' i '''figures de silencis''' junt en el nom, i la seua duració en polsos o temps presentats de més a manco. | |
| − | == | + | |
| − | + | ==Figures i la seua duració== | |
| − | + | ||
| − | + | {| class="wikitable" | |
| + | |- | ||
| + | ! NOM !! FIGURES DE NOTES !! FIGURES DE SILENCIS !! DURACIÓ | ||
| + | |- | ||
| + | | Redona en puntet || [[Archiu:1 redona en puntet.png]] || Text de cela || 4+2 temps o polsos | ||
| + | |- | ||
| + | | Redona || [[Archiu:1 redona.png]] || Text de cela || 4 temps o polsos | ||
| + | |- | ||
| + | | Blanca en puntet || [[Archiu:1 blanca en puntet.png]] || Text de cela || 2+1 temps o polsos | ||
| + | |- | ||
| + | | Blanca || [[Archiu:1 blanca.png]] || Text de cela || 2 temps o polsos | ||
| + | |- | ||
| + | | Negra en puntet || [[Archiu:1 negra en puntet.png]] || Text de cela || 1+1/2 de temps o polsos | ||
| + | |- | ||
| + | | Negra || [[Archiu:1 negra.png]] || Text de cela || 1 temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Corchea en puntet || [[Archiu:1 corchea en puntet.png]] || Text de cela || 1/2+1/4 de temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Corchea || Text de cela || Text de cela || 1/2 temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Semicorchea en puntet || Text de cela || Text de cela || 1/4+1/8 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Semicorchea || Text de cela || Text de cela || 1/4 de temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Fusa en puntet || Text de cela || Text de cela || 1/8+1/16 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Fusa || Text de cela || Text de cela || 1/8 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Semifusa en puntet || Text de cela || Text de cela || 1/16+1/32 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Semifusa || Text de cela || Text de cela || 1/16 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Garrapatea en puntet || Text de cela || Text de cela || 1/32+1/64 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Garrapatea || Text de cela || Text de cela || 1/32 del temps o pols | ||
| + | |- | ||
| + | | Semigarrapatea || Text de cela || Text de cela || 1/64 del temps o pols | ||
| + | |} | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ==Agrupació de les notes== | ||
| + | Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | ||
| + | |||
| + | Referències agrupades: | ||
| + | |||
| + | Referències sense agrupar: | ||
| + | Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | ||
| + | |||
| + | *'''Dosillo''' és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Tresillo''' és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Quatrillo''' és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Cincquillo''' és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Sissillo''' és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Setsillo''' és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | *'''Huitsillo''' és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo. | ||
| + | Eixemple: | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Musical notation}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Música]] | ||
Última revisió del 16:10 25 oct 2022
L'escritura musical és la representació escrita d'un sò o sons, individual o simultàneus per mig d'una simbologia que pot variar atenent al sistema musical que s'utilise. El més utilisat és el sistema gràfic occidental, en el que tota la notació gira al voltant d'un pentagrama, en el que s'afigen uns símbols que poden variar segons les característiques de l'instrument al que va dirigit i les intencions musicals del compositor.
Temps o velocitat[editar | editar còdic]
Definició i formes d'escritura[editar | editar còdic]
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps:
| AUMENTATIUS | DIMINUTIUS |
|---|---|
| Lentissimo | Larghetto |
| Allegrissimo | Adagietto |
| Vivacissimo | Andantino |
| Prestissimo | Allegretto |
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació.
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, agògica.
Pentagrama[editar | editar còdic]
Definició[editar | editar còdic]
El pentagrama és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen llínies divisòries.
Els instruments de percussió són un cas a part. Els que són melòdics normalment tenen el seu propi pentagrama i partitura, com els timbals, vibràfons, campanes, xilòfons... i solen utilisar el mateix pentagrama que en l'eixemple de dalt, puix cada sò te un lloc específic, com per eixemple les notes d'un violí.
Per un atre costat, en els instruments no melòdics o d'altura indeterminada nos trobem dos casos:
- Instruments que ocupen una llínea o espai en el pentagrama, es a dir, se'ls assigna un lloc concret única i exclusivament per ad ell, puix com soles poden fer un sò no necessiten més espai en el pentagrama, tal és el cas dels instruments que conformen una bateria: bombo, plats, caixa... sol haver una llegenda on posa quina llínea o espai és per a cada u. La clau utilisada és la clau neutral o de percussió.
- Instruments que utilisen una varietat de pentagrama evolucionat per al seu propòsit, les maraques, esquelles, castanyoles... són alguns instruments que l'utilisen. Les notes, que són més be rítmiques, se posen sobre una llínea que en la seua capçalera te la clau de percussió. Encara que no és un pentagrama pròpiament dit el nom també es compartix.
Claus[editar | editar còdic]
Definició[editar | editar còdic]
La clau és un símbol o grafia que es coloca al principi del pentagrama i que influix directament sobre el nom, altura i colocació de les notes. Hi han tres claus diferents que són: Clau de Sol, Clau de Do i Clau de Fa. La Clau de Do i de Fa també se dividixen segons la seua colocació, tal i com podem vore en el quadro següent junt a la seua simbologia:
| NOM | Clau de Sol | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Do | Clau de Fa | Clau de Fa |
| TIPO | En segona llínea | En primera llínea | En segona llínea | En tercera llínea | En quarta llínea | En tercera llínea | En quarta llínea |
| SÍMBOL |  |
Indicacions:
- La Clau de Sol indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt s'anomena Sol.
- La Clau de Do en primera llínea indica que la nota que s'escriu en la primera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en segona llínea indica que la nota que s'escriu en la segona llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Do en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la quarta llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Do.
- La Clau de Fa en tercera llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
- La Clau de Fa en quarta llínea indica que la nota que s'escriu en la tercera llínea del pentagrama, de baix cap a dalt, s'anomena Fa.
Classificació de les veus[editar | editar còdic]
En el quadro següent veem la classificació segons l'altura de la veu (altura del sò), i la corresponent clau que s'utilisava a lo llarc del temps.
| VEUS: | AGUDES | AGUDES | AGUDES | GREUS | GREUS | GREUS |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Soprano | Mezzosoprano | Contralt | Tenor | Baríton | Baix | |
| Antigament | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en quarta | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Més actual | Do en primera | Do en segona | Do en tercera | Do en tercera | Fa en tercera | Fa en quarta |
| Actualitat | Sol | Sol | Sol | Fa en quarta | Fa en quarta | Fa en quarta |
El pentagrama en cinc llínees començà a aparéixer en el sigle XVII, fruït d'una evolució. Lo mateix succeïx en les claus, les quals aparegueren pel sigle X, evolucionant fins als nostres dies tal i com les coneixem. És per això que el quadro de dalt a soles es pot tindre en consideració a partir del sigle XVII, i entenent que poden haver excepcions, puix hui en dia hi ha gent que utilisa la distribució de les claus que està en la fila “més actual” i atres utilisen la que està en la fila “actualitat”, puix l'evolució continua.
Les claus i els instruments[editar | editar còdic]
L'escritura instrumental també utilisa diferents claus, atenent, sobre tot, a l'altura del sò i a les necessitats del compositor. Es per això que en llínies generals els instruments més aguts utilisaran la clau de Sol, i els més greus la de Fa en quarta. Alguns eixemples son:
- Clau de Sol: Utilisada per instruments com la flauta, clarinet, part mija i aguda del piano, trompeta, violí...
- Clau de Do en tercera: l'instrument que més l'utilisa és la viola, i també la viola da gamba.
- Clau de Do en quarta: l'utilisen instruments com el fagot, a vegades el violoncel, el trombó tenor i el bombardí a l'hora de tocar notes agudes.
- Clau de Fa en quarta: l'utilisen instruments que tenen l'altura del sò més be baixa, com és el cas del contrabaix, tuba, violoncel, trompa, trombó...
La restant de claus, junt en estes, o be s'utilisen per a música vocal, o be estan pràcticament en desús.
Compàs[editar | editar còdic]
Definició[editar | editar còdic]
El compàs és un número fraccionat que es coloca en el pentagrama a continuació de la clau, i que nos indica l'unitat de temps, l'unitat de compàs i el tipo, es a dir, binari, ternari, amalgama o irregular. El numerador indica el pols o temps del compàs, i el denominador el valor que representa el pols tenint com a referència la divisió de les notes en el compàs de 4/4.
L'unitat de temps i l'unitat de compàs se definixen de la següent manera:
- L'unitat de temps: és el valor, grafia o figura musical que representa un temps en un compàs. Quan l'unitat de temps es pot dividir en dos parts iguals parlarem de compassos simples, si pel contrari, la figura de l'unitat de temps va acompanyada per un puntet estarem parlant de compassos composts.
- L'unitat de compàs: és la suma de tots els temps que formen el compàs. Ve representat per una figura, símbol o grafia, que pren el valor de tot eixe compàs.
Per convenció, el compàs que servix com a referència per a traure tots els demés, és el compàs de compasillo o de 4/4, en el que la divisió de la seua unitat de compàs fa possible que el compositor puga triar lo que millor li convinga atenent a les seues necessitats musicals.
La divisió és la següent:
1 Redona = 2 blanques = 4 negres = 8 corchees = 16 semicorchees
Archiu:1 redona.png = Archiu:2 blanques.png = Archiu:4 negres.png = Archiu:8 corchees.png = Archiu:16 semicorcheas.png
Són molts els tipos de compàs que podem trobar, es pot dir que no hi ha llímit, simplement s'adequa a les necessitats melòdiques i rítmiques del compositor. Podem trobar compassos de pols binari, ternari, amalgama o irregular. També podem trobar compassos de subdivisió binària o ternària segons les necessitats musicals del compositor.
Classificació: binari, ternari, amalgama i irregulars[editar | editar còdic]
Els compassos els podem classificar en:
- Compassos binaris, són aquells que són divisibles entre dos. En estos compassos podem trobar una subdivisió binaria, que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o ternària, quan la seua unitat de temps és divisible entre tres.
- Compassos ternaris, són aquells que són divisibles entre tres. En estos compassos també podem trobar una subdivisió binària, que seria quan la seua unitat de temps és divisible entre dos, o subdivisió ternària, que seria també quan la seua unitat de temps és divisible entre tres.
- Compassos d'amalgama, amalgama vol dir mescla, barreja, són el resultat de l'unió de dos o més compassos, donant com a resultat un nou compàs en un pols o temps concret.
- Compassos irregulars, són compassos d'invenció molt recents. Consistix en afegir o llevar fraccions de temps a un compàs donat.
Alguns eixemples[editar | editar còdic]
Compàs de 4/4. Compàs binari de subdivisió binària.
- L'unitat de temps és la negra, com és dividix en 2 corchees és de subdivisió binaria. El quatre del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs.
- L'unitat de compàs és la redona, que són 4 temps, com és múltiple de 2 és compàs binari.
Compàs de 12/8. Compàs binari de subdivisió ternària.
- L'unitat de temps és la negra en puntet, es a dir, 3 corchees, com és divisible entre 3 serà de subdivisió ternària. En este cas, el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 12 corchees agrupades en quatre negres en puntet.
- L'unitat de compàs és la redona en puntet, es a dir, una redona més una blanca, 4+2 dona 6 negres. Per convenció, l'agrupació de les notes en este compàs és de quatre negres en puntet donant un total de quatre temps, com quatre és divisible entre dos, tindríem un compàs binari.
Compàs 2/4. Compàs binari de subdivisió binària.
- L'unitat de temps és la negra, com la negra es dividix en dos corchees serà de subdivisió binaria. El dos del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs.
- L'unitat de compàs és la blanca, que dura 2 temps, com és divisible entre dos serà compàs binari.
Compàs 6/8. Compàs binari de subdivisió ternària.
- L'unitat de temps és la negra en puntet, com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 6 corchees agrupades en dos negres en puntet.
- L'unitat de compàs és blanca en puntet, es a dir, 3 negres. Ací passa lo mateix que en el compàs de 12/8, per convenció, l'agrupació de les notes en este compàs és de dos negres en puntet donant un total de dos temps, com dos és divisible entre dos, tindrem un compàs binari.
Compàs 3/4. Compàs ternari de subdivisió binària.
- L'unitat de temps és la negra, com es dividix en dos corchees serà de subdivisió binària. El tres del numerador nos diu els temps en que es dividix el compàs.
- L'unitat de compàs és la blanca en puntet, que són 3 temps, com tres és múltiple de tres, serà de compàs ternari.
Compàs 9/8. Compàs ternari de subdivisió ternària.
- L'unitat de temps és la negra en puntet. Com es dividix en tres corchees serà de subdivisió ternària. En este cas el numerador no nos diu la cantitat de polsos en que es dividix el compàs, sino la cantitat de figures que prenem en relació al huit del denominador, que fa referència al compàs 4/4, són 9 corchees agrupades en tres negres en puntet.
- L'unitat de compàs és la blanca en puntet més negra en puntet, es a dir, quatre temps més una corchea. Ací passa lo mateix que en el compàs 12/8 i 6/8, per convenció l'agrupació de les notes en este compàs són de tres negres en puntet, que dona com a resultat tres temps, com tres és divisible entre tres, tindrem un compàs ternari.
Compàs d'amalgama 7/4 = 4/4+3/4
- Unitat de temps. Este compàs el formen la suma dels compassos 4/4+3/4, que tenen com a unitat de pols o temps la negra, unitat que passarà a formar part d'este nou compàs.
- L'unitat de compàs és la suma de tots els seus temps, es a dir, la redona del compàs 4/4, que són quatre temps, més la blanca en puntet del compàs 3/4, que són tres temps, donant un total de 7 temps o polsos. El compàs és mitat binari i mitat ternari, puix el formen el 4/4 i el 3/4, això sí, com abdós són de subdivisió binària tindrem un compàs binari/ternari de subdivisió binària.
Compàs irregular 5/4+1/2 = 3/4+2/4+1/2 (1/2 és la fracció de temps o pols que es suma al compàs, vore dibuix per a saber a on es coloca).
- Unitat de temps. Este compàs el formen la suma de dos compassos, que són el 3/4 i el 2/4 més una fracció, que és 1/2 de l'unitat de temps. Com l'unitat de temps del 3/4 i 2/4 és la negra, prendrem esta unitat per a marcar el temps de negres, i quan arribem a la part irregular (1/2) marcarem eixe temps el doble de ràpit, puix té la mitat de valor que l'unitat de temps.
- L'unitat de compàs és la suma de tots els temps que formen el compàs, en este cas cinc negres més 1/2, que sumat quedaria una blanca en puntet del compàs 3/4, més una blanca del compàs 2/4, més una corchea de la fracció 1/2 de l'unitat de temps. El compàs és mitat ternari i mitat binari, pero com abdós són de subdivisió binària nos trobem davant d'un compàs ternari/binari de subdivisió binària al que s'afig la part irregular, la fracció 1/2 de l'unitat de temps que és una corchea.
Referències musicals[editar | editar còdic]
Definició i parts[editar | editar còdic]
Les notes musicals són la representació gràfica del sò produït per instruments melòdics com el clarinet, flauta, violí, saxofó, trompeta, piano... els quals produïxen sons en una freqüència sonora determinada, o instruments no melòdics com la caixa, bombo, plats, triàngul... que no tenen una altura o freqüència determinada, es a dir, les notes musicals són els símbols o grafies que s'utilisen per a escriure el sò o sons d'una peça, fragment o obra musical. Atenent a la duració dels sons les formes dels símbols o grafies poden canviar donant pas a diferents figures de notes.
Les parts d'una nota musical són les següents:
La forma del corchet pot canviar segons la duració del sò. Vore el quadro de baix.
El silenci[editar | editar còdic]
La música la podem definir com l'art de combinar el sò en el temps, pero no sempre hi ha sò, per a fer pauses en el sò que produïxen els instruments s'utilisa uns atres símbols o gràfics coneguts com a silencis. Atenent a la duració dels silencis les formes dels símbols o grafies varien donant pas a diferents figures de silencis. Vore quadro de baix, figures.
El puntet[editar | editar còdic]
Les notes o silencis poden anar acompanyats d'un puntet, quan aparega s'haurà d'afegir o sumar a la duració de la figura sense puntet, la mitat del seu valor, es a dir, si tenim com a nota musical una redona en puntet, haurem de d'afegir als quatre temps que dura la redona la mitat del seu valor, donant com a resultat 4 temps (valor de la redona) més 2 temps (valor del puntet), total 6 temps o polsos.
En el quadro de l'apartat figures podem vore una relació d'els símbols de les figures de notes i figures de silencis junt en el nom, i la seua duració en polsos o temps presentats de més a manco.
Figures i la seua duració[editar | editar còdic]
| NOM | FIGURES DE NOTES | FIGURES DE SILENCIS | DURACIÓ |
|---|---|---|---|
| Redona en puntet | Archiu:1 redona en puntet.png | Text de cela | 4+2 temps o polsos |
| Redona | Archiu:1 redona.png | Text de cela | 4 temps o polsos |
| Blanca en puntet | Archiu:1 blanca en puntet.png | Text de cela | 2+1 temps o polsos |
| Blanca | Archiu:1 blanca.png | Text de cela | 2 temps o polsos |
| Negra en puntet | Archiu:1 negra en puntet.png | Text de cela | 1+1/2 de temps o polsos |
| Negra | Archiu:1 negra.png | Text de cela | 1 temps o pols |
| Corchea en puntet | Archiu:1 corchea en puntet.png | Text de cela | 1/2+1/4 de temps o pols |
| Corchea | Text de cela | Text de cela | 1/2 temps o pols |
| Semicorchea en puntet | Text de cela | Text de cela | 1/4+1/8 del temps o pols |
| Semicorchea | Text de cela | Text de cela | 1/4 de temps o pols |
| Fusa en puntet | Text de cela | Text de cela | 1/8+1/16 del temps o pols |
| Fusa | Text de cela | Text de cela | 1/8 del temps o pols |
| Semifusa en puntet | Text de cela | Text de cela | 1/16+1/32 del temps o pols |
| Semifusa | Text de cela | Text de cela | 1/16 del temps o pols |
| Garrapatea en puntet | Text de cela | Text de cela | 1/32+1/64 del temps o pols |
| Garrapatea | Text de cela | Text de cela | 1/32 del temps o pols |
| Semigarrapatea | Text de cela | Text de cela | 1/64 del temps o pols |
Agrupació de les notes[editar | editar còdic]
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus corchets fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura.
Referències agrupades:
Referències sense agrupar: Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos...
- Dosillo és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig.
Eixemple:
- Tresillo és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
- Quatrillo és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo.
Eixemple:
- Cincquillo és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo.
Eixemple:
- Sissillo és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
- Setsillo és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet.
Eixemple:
- Huitsillo és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo.
Eixemple:
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Escritura musical.