2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|right|Vista general de la plaça de l'Ajuntament de Valéncia. La '''Plaça de l'Aj...».
[[Image:vista general de la placa de lajuntament de valencia.jpg|thumb|300px|right|Vista general de la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.]]
La '''Plaça de l'Ajuntament''' és el nom que rep la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de Valéncia. Durant el franquisme, rebia el nom de ''Plaza del Caudillo'' i en acabant de la Transició, Plaça del País Valencià fins al 1987. Entre 1936 i 1939, es nomenava Plaça Emili Castelar. N'hi ha una proposta per part del Consell VAlencià de cultura que rea el nom de Jaume I, el fundador del Regne cristià de Valéncia.
== Descripció ==
Té una forma triangular, en la Plaça del Mercat al nort i la replaça de la Estació del Nort al sur. En la vora de l'oest trobem l'Ajuntament de Valéncia, i al est de l'edifici de Correus. Al nort de la plaça n'hi ha una gran font, i al sur, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fisonomia actual procedix d ela reforma realisada pel arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935, encara que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterràneu que va rebre el nom popular de la escopidera.
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]]
La '''Plaça de l'Ajuntament''' és el nom que rep la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de Valéncia. Durant el franquisme, rebia el nom de ''Plaza del Caudillo'' i en acabant de la Transició, Plaça del País Valencià fins al 1987. Entre 1936 i 1939, es nomenava Plaça Emili Castelar. N'hi ha una proposta per part del Consell VAlencià de cultura que rea el nom de Jaume I, el fundador del Regne cristià de Valéncia.
== Descripció ==
Té una forma triangular, en la Plaça del Mercat al nort i la replaça de la Estació del Nort al sur. En la vora de l'oest trobem l'Ajuntament de Valéncia, i al est de l'edifici de Correus. Al nort de la plaça n'hi ha una gran font, i al sur, un gran espai obert envoltat d'aparadors de flors. La seua fisonomia actual procedix d ela reforma realisada pel arquitecte Javier Goerlich entre 1931 i 1935, encara que ha desaparegut el mercat neobarroc de flors subterràneu que va rebre el nom popular de la escopidera.
{{Monuments de Valéncia}}
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]]