Diferència entre les revisions de "P"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Latin P.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra P]] | ||
La '''P''', '''p''' en minúscula, és la dècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'''. | La '''P''', '''p''' en minúscula, és la dècima sexta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''pe'''. | ||
Revisió de 19:34 28 set 2022
La P, p en minúscula, és la dècima sexta lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és pe.
Fonètica
En valencià la lletra pe representa el sò oclusiu bilabial sort de l'alfabet fonètic internacional. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de em no es pronuncia la pe (camp, pronunciat cam), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart.
Ortografia
S'escriu pe
- En posició inicial de paraula: puny.
- En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga: cap, no cab pero cabut; llop, no llob, pero lloba; colp, no colb, pero colpejar; adop, no adob, pero adobar.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre P.