Ç

La ç, nomenada ce trencada o cedeta, és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de a, o, u, o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una consonant sonora, per fonètica sintàctica.

Història

Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.

És una lletra originada durant l'edat mija en el castellà antic per arquejament superior de la zeta i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la z baix de la c, d'ací que es nomenara chicoteta zeta o cedeta. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la c rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç ([ts]) del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra c a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una c normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la c adopte el so [s] que normalment ya té davant de e i i quan se troba en qualsevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de a, o i u i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ça (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ço (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

Quan en el castellà es varen neutralisar els sons de la c/ç i la z, se va simplificar l'ortografia, i en conseqüència l'alfabet, fent desaparéixer l'us de la ç en el sigle XVII.

Nom de la lletra

El nom recomanat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per ad esta lletra és ce trencada i és l'única forma que apareix en el diccionari. Popularment també és coneguda pel nom de cedeta, pero esta forma no és molt comuna.

Us de la ç en diferents llengües

Esta lletra també és usada en l'occità, el francés, el portugués, el gallec reintegracioniste, el català, i ho era en castellà antic, galaicoportugués i en vasc prenormatiu, en una funció idèntica a la del valencià. En canvi, en el turc, el kurt, l'albanés, el turcman, el tàtar, l'azeri i en alguns dialectes del friülés, servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'àrap. En el turc és considerada una lletra de ple dret i no una variació.

Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, encara que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".

Funcions

• En valencià, francés, occità, català, i portugués marca el sò [s] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
• En albanés, azeri, kurt, tàtar, turc i turcman indica el sò de che.
• En l'AFI designa la fricativa palatal sorda (el sò de la hac en la paraula anglesa huge o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).

Ortografia i pronunciació

• Vore:Ce

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf