José Sánchez Adell

José Sánchez Adell (Castelló de la Plana, 5 de juliol de 1923 - 7 d'abril de 2005) fon un humaniste, professor, filòsof i historiador valencià.

Especialisat en l'Edat Mija. La seua vida i obra varen estar fortament lligades a la seua ciutat natal, a on va eixercir com a Croniste Oficial de la ciutat, professor emèrit de l'Universitat Jaume I i membre del patronat de l'entitat pancatalanista Fundació Huguet, entre unes atres.

Biografia

José Sánchez Adell fon alumne de les Escoles Pies i de l'Institut Francesc Ribalta de Castelló abans de completar la seua formació en l'Universitat de Valéncia, a on es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'any 1946. Immediatament, va passar a treballar com a professor adjunt mentres que obtenia el títul de doctor en el mateix centre en una tesis sobre la vila medieval de Castelló. Abans de complir els 30 anys, fon professor i director de l'Institut de la Vall d'Uxó. Posteriorment, va eixercir com a mestre en l'antiga Escola Normal de Magisteri des de 1950, com a catedràtic des de 1958 i com a director des de 1977. Al mateix temps, eixercia com a professor d'Història Medieval al Colege Universitari de Castelló (CUC).

Paralelament a la seua tasca docent, Sánchez Adell va continuar la tasca d'Ángel Sánchez Gozalbo o Lluís Revest i es va convertir en un dels investigadors més importants de l'época medieval en l'actual Província de Castelló, com aixina ho demostren els seus numerosos treballs. En l'any 1963 fon nomenat membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història.

Ademés, Sánchez Adell va desenrollar varis càrrecs importants dins de la ciutat de Castelló. Fon un personage fonamental dins de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), desenrollant successivament els càrrecs de secretari (1959-1983), vicepresident (1983-1991) i president (1991-2005), en lloc del desaparegut Casimir Melià Tena. Va mantindre una estreta relació personal en atres personalitats culturals locals com per eixemple Bernat Artola, Vicent Sos Baynat o Germà Colón.

Va destacar igualment per la seua tasca editorial. Entre uns atres, en 1984 va crear la revista cultural Castelló festa plena, junt en el periodiste Paco Pascual i l'escritor Salvador Bellés.

En l'any 1987, despuix de la mort de Sánchez Gozalbo, fon nomenat Croniste Oficial de la ciutat. Ya en els últims anys de la seua vida fon nomenat professor emèrit de les universitats Jaume I i Valéncia, ademés d'entrar a formar part del patronat de la Fundació Huguet en 2002. En 2005, el mateix any de la seua mort, va rebre el premi Valencià de l'Any per la mateixa fundació.

En un pla molt diferent, també va presidir la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló entre els anys 1976 i 1988.

Casat en Elena Almela, varen tindre quatre fills, entre ells Elena Sánchez Almela, actual responsable de l'Archiu Municipal Històric de la ciutat de Castelló.

Obra

Selecció:

• Catálogo de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, 1951.
• Cronos. Didáctica de la Historia, 1971.
• Didáctica de la Historia, 1977.
• Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, 1982.
• Castellón de la Plana y su provincia (en Ferran Olucha Montins i Ramón Rodríguez Culebras), 1990.
• Las tierras castellonenses. Materiales de trabajo para Ciencias Sociales (en Fernando Ferrús Camilleri), 1983.
• El Libro de Privilegios de Castelló de la Plana, 1993.
• Elenco de fechas para la historia urbana de Castellón de la Plana (con Ferran Olucha Montins y Elena Sánchez Almela), 1993.
• El reloj público en Castellón, 1996.
• Magdalena: historia y leyenda de un pueblo (en Àlvar Monferrer Monfort), 2002.
• Crónicas mínimas, 2002.
• Ganadería medieval castellonense. Ocho estudios, 2004.
• Defensa y seguridad de una villa medieval: Castellón de la Plana (junt a la seua filla, Elena Sánchez Almela), 2004.
• Retazos de historia: miscelánea de artículos sobre Castellón, 2006.

Enllaços externs

• José Sánchez Adell en Wikipedia
• Seres humanos de Castellón - José Sánchez Adell - Salvador Bellés - Repositori UJI