Rabindranath Tagore

Rabindranath Tagore, en bengalí রবীন্দ্রনাথ ঠাকুর (Calcuta, Índia, 7 de maig de 1861 - 7 d'agost de 1941), fon un poeta bengalí, poeta filòsof del moviment Brahmo Samaj (posteriorment convertit a l'hinduisme), artiste, dramaturc, músic, noveliste i autor de cançons que fon premiat en el Premi Nobel de Lliteratura en 1913, convertint-se aixina en el primer llorejat no europeu en obtindre este reconeiximent.

Tagore va revolucionar la lliteratura bengalí en obres tals com La llar i el món i Gitanjali. Va estendre l'ampli art bengalí en multitut de poemes, històries curtes, cartes, ensajos i pintures. Fon també un sabi i reformador cultural que va modernisar l'art bengalí desafiant les severes crítiques que fins a llavors ho vinculaven a unes formes classicistes. Dos de les seues cançons són ara els himnes nacionals de Bangladés i l'Índia: el Amar Shonar Bangla i el Jana-Guanya-Mana.

Tagore, qui des de molt pronte estigué en contacte en la societat i la cultura europees, «es va convertir a tots els efectes en un dels observadors més lúcits i en un dels crítics més severs de la europeisació de l'Índia».

Enllaços externs

• Rabindranath Tagore en Wikipedia