Canvis

'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]]. La seua població censada en l'actualitat és de 1.254 habitants. Fon un municipi independent fins l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia.

'''Carpesa''' és una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]], situada al nort de la ciutat, en plena comarca de [[L'Horta Nort]].

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', el ''Fogar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.

Carpesa llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], a l'est en [[Vinalesa]] i [[Bonrepòs i Mirambell]], a l'oest en [[Benifaraig]] i [[Borbotó]] i al sur en [[Poble Nou]] i [[Tavernes Blanques]]. El seu accident geogràfic principal és el [[Barranc del Carraixet]].

U dels principals problemes i reptes als que se enfronta en l'actualitat és la disminució demogràfica i el seu envelliment, com conseqüència de la falta de ajudes per a establir vivendes per a jóvens, els successius impediments per a fer obres públiques, o la falta de desenroll econòmic, tot açò motivat per la rodalia de la pròpia pedania a la Ciutat de Valéncia.

Durant l'época musulmana Carpesa era una [[alqueria]]. [[Jaume I]] la vengué al marqués de [[Villena]], qui la otorgà a l'[[Orde del Temple]]. Ells feren en Carpesa un convent. En la desaparició dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de [[Borbotó]], Mirambell i Bonrepós el qual tenia [[Cases de Bàrcena]]. Fon un municipi independent fins a l'any [[1900]], any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de [[Valéncia]]. Finalment en la primera mitat del [[sigle XX]] se separà de [[Poble Nou]].

 

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les [[Falles de Valéncia]], Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina ''El Carpesà'', l'''Universitat Popular de Valéncia'', la ''Llar dels Jubilats'', la ''Banda de música de Tambors i Cornetes'' i el seu ''Club de Hockey''.

 

Iglésia del sants Abdon i Senent: es construí en el [[sigle XIII]] quan Carpesa encara pertanyia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en [[1949]] es canvià als Sants de la Pedra.

 

Ermita de Sant Roc: es troba a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el [[sigle XIX]] pels veïns. Antigament albergava el cementeri.

 

La gran majoria del seu terme és una gran [[horta valenciana]], la seua indústria es basa en una centenària i important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Carpesa}}

{{Traduït de|es|Carpesa}}

[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]

 

[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]

[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]