Pancatalanisme

El pancatalanisme és un moviment polític que busca la imposició de la Llengua Catalana i l'anexió de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, ademés de zones d'Aragó, el Roselló francés (denominat Catalunya Nort), d'Andorra, el Carche i la ciutat de Alger al proyecte d'independència de Catalunya, nomenat Països catalans.

El nom de la corrent política és anàlec al de pangermanisme i la seua relació històrica en el nazisme. Ademés de l'anexionisme imperialiste, compartix en el nazisme el genocidi cultural nomenat substitució llingüística, l'adoctrinament escolar, el fomentament dels símbols nacionals i el odi a atres cultures o orígens.

Es fonamenta en la unió política d'estos territoris basant-se en la versió dialectal del orige de la Llengua Valenciana i afirmant, d'esta manera, que són la mateixa llengua o que formen part del mateix sistema llingüístic. Un dels pilars de la ideologia pancatalanista és la afirmació de que la llengua que parlen els valencians es la vulgar, mentres que la culta es la que ells duen, la que diuen "científica", que curiosament es la que parla el poble català.

El pancatalanisme en Catalunya està representat per Esquerra Republicana de Catalunya, partit que va conseguir un màxim d'un 16% dels vots en Catalunya, i per atres molt més minoritàries com Estat Català, Candidatures d'Unitat Popular, i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.

L'iniciador del pancatalanisme valencià fon Joan Fuster, el qual afirmava que el valencià mai podria sobreviure per si a soles i que seria necessària, com en la Llengua Balear, estar englobat dins d'una llengua més gran: el català. Com a seguidors d'esta corrent, sorgiren partits polítics pancatalanistes com Unitat del Poble Valencià, actualment heretat pel Bloc Nacionalista Valencià.

Els grups pancatalanistes s'autodenominen erròneament nacionalistes, catalanistes o inclús valencianistes.

Al llarc del temps, organisacions terroristes pancatalanistes com l'Eixèrcit Popular Català i Terra Lliure, han pretés la creació dels Països Catalans mijans atentats terroristes, amenaces de mort i assessinats. Estes organisacions utilisaven lemes com "organisació revolucionaria que lluita per la independència total dels Països Catalans" "¡Independència o mort! ¡Vixca la lluita armada! Una nació, ¡Països Catalans!".