Diferència entre les revisions de "Gottfried Leibniz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
  
 
Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».
 
Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de [[metafísica]], [[epistemologia]], [[llògica]], [[filosofia de la religió]], aixina com en la [[Matemàtiques|matemàtica]], [[física]], [[geologia]], [[jurisprudència]] i [[història]]. Inclús [[Denis Diderot]], el filòsof [[Deísme|deísta]] francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'''[[L'Encyclopédie|Encyclopédie]]'': «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».
 +
 +
[[Categoria:Filòsofs de la ment]]
 +
[[Categoria:Calculadores mecàniques]]
 +
[[Categoria:Escritors en llatí]]
 +
[[Categoria:Filòsofs cristians]]
 +
[[Categoria:Filòsofs de l'Ilustració]]
 +
[[Categoria:Filòsofs en alemà]]
 +
[[Categoria:Filòsofs en llatí]]
 +
[[Categoria:Gottfried Leibniz| ]]
 +
[[Categoria:Filòsofs idealistes]]
 +
[[Categoria:Llògics]]
 +
[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Matemàtics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Metafísics]]
 +
[[Categoria:Polítics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs racionalistes]]
 +
[[Categoria:Bibliotecaris d'Alemània]]
 +
[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Físics d'Alemània del sigle XVIII]]
 +
[[Categoria:Filòsofs moderns]]
 +
[[Categoria:Científics protestants]]
 +
[[Categoria:Filòsofs de la religió]]
 +
[[Categoria:Analistes matemàtics]]
 +
[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVII]]
 +
[[Categoria:Orientalistes d'Alemània del sigle XVIII]]

Revisió de 09:53 22 jul 2022

Gottfried Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz, Bernhard Christoph Francke.jpg
Nacionalitat:
Ocupació: Filòsof, matemàtic, polític
Naiximent: 1 de juliol de 1646
Lloc de naiximent: Leipzig, Electorat de Saxonia
Defunció: 14 de novembre de 1716
Lloc de defunció: Hannover, Electorat de Brunswick-Lüneburg

Gottfried Wilhelm Leibniz, a voltes Gottfried Wilhelm von Leibniz (Leipzig, 1 de juliol de 1646-Hannover, 14 de novembre de 1716), va anar un polímata, filòsof, matemàtic, llògic, teòlec, juriste, bibliotecari i polític alemà.

Va ser un dels grans pensadors dels sigles XVII i XVIII, i se li reconeix com el «últim geni universal», açò és, l'última persona que va poder formar-se suficientment en tots els camps del coneiximent; despuix ya solament va haver especialistes. Va realisar profundes i importants contribucions en les àrees de metafísica, epistemologia, llògica, filosofia de la religió, aixina com en la matemàtica, física, geologia, jurisprudència i història. Inclús Denis Diderot, el filòsof deísta francés del sigle XVIII, les opinions del qual no podrien estar en major oposició a les de Leibniz, no podia evitar sentir-se @sobrecoger davant els seus guanys, i va escriure en l'Encyclopédie: «Potser mai hi haja un home que haja llegit tant, estudiat tant, meditat més i escrit més que Leibniz… Lo que ha elaborat sobre el món, sobre Deu, la naturalea i l'ànima és de la més sublim eloqüència. Si les seues idees hagueren segut expressades en l'olfat de Platón, el filòsof de Leipzig no cediria en res al filòsof d'Atenes».