Diferència entre les revisions de "Tradició clàssica"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|upright=1.5|[[Virgili guiant a Dante en el seu viage al ''Infern'', una image que…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg|thumb|upright=1.5|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix|Delacroix]], 1823)]] | + | [[File:La Barque de Dante (Delacroix 3820).jpg|thumb|350px|upright=1.5|[[Virgili]] guiant a [[Dante]] en el seu viage al ''[[Divina Comèdia|Infern]]'', una image que dramatisa la continuïtat de la tradició clàssica (''[[La barca de Dante|Dante i Virgili en l'Infern]]'' per [[Eugène Delacroix|Delacroix]], 1823)]] |
| − | La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de | + | La '''tradició clàssica occidental''' és la recepció de l'[[Antiguetat clàssica|Antiguetat grecorromana clàssica]] per part de les cultures posteriors, especialment l'[[Cultura occidental|Occident posclàssic]], que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La [[filosofia grega|filosofia]], el [[història de les doctrines polítiques|pensament polític]] i la [[mitologia clàssica|mitologia]] són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions [[Regnes mijos de la Índia|índia]], [[Texts chinencs clàssics|chinenca]], [[judaisme|judaica]] i [[Edat d'Or de l'islam|islàmica]]. |
L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí". | L'estudi de la tradició clàssica diferix de la [[filologia clàssica]], que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El [[Estudis clàssics|clasiciste]] i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí". | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
[[Categoria:Patrimonis culturals]] | [[Categoria:Patrimonis culturals]] | ||
[[Categoria:Renaixença]] | [[Categoria:Renaixença]] | ||
| − | [[Categoria:Lliteratura | + | [[Categoria:Lliteratura migeval]] |
[[Categoria:Lliteratura de la Renaixença]] | [[Categoria:Lliteratura de la Renaixença]] | ||
[[Categoria:Lliteratura en llatí]] | [[Categoria:Lliteratura en llatí]] | ||
Última revisió del 09:49 22 jul 2022
.jpg)
La tradició clàssica occidental és la recepció de l'Antiguetat grecorromana clàssica per part de les cultures posteriors, especialment l'Occident posclàssic, que involucra texts, imàgens, objectes, idees, institucions, monuments, arquitectura, artefactes culturals, rituals, pràctiques i refrans. La filosofia, el pensament polític i la mitologia són tres eixemples principals de cóm la cultura clàssica sobreviu i continua tenint influència. Occident és una de les moltes cultures del món que es considera que tenen una tradició clàssica, incloses les tradicions índia, chinenca, judaica i islàmica.
L'estudi de la tradició clàssica diferix de la filologia clàssica, que busca recuperar "els significats que els texts antics tenien en els seus contexts oàano i els "malentesos creatius" que reinterpreten valors antics, idees i models estètics per a us contemporàneu. El clasiciste i traductor Charles Martindale ha definit la recepció de l'Antiguetat Clàssica com "un procés bidireccional ... en el que el present i el passat estan en diàlec entre sí".