Diferència entre les revisions de "Lliteratura anglosaxona"
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Es conserva un elevat número de manuscrits dels siscents anys del periodo anglosaxó, havent-se escrit la major part d'ells en els trescents últims (sigles IX-XI), tant en llatí com en llengua vernàcula. La lliteratura anglosaxona es troba entre les més antigues llengües vernàcules que es varen escriure. L'anglés antic va començar a escriure's per pura necessitat pràctica en les condicions que varen resultar de les invasions daneses: els eclesiàstics estaven preocupats per la decadència de l'ilustració llatina de tal manera que ningú podia llegir eixes obres. De la mateixa manera, el rei Alfredo el Gran (849-899), volent restaurar la cultura anglesa, va llamentar la penosa situació de l'educació llatina: | Es conserva un elevat número de manuscrits dels siscents anys del periodo anglosaxó, havent-se escrit la major part d'ells en els trescents últims (sigles IX-XI), tant en llatí com en llengua vernàcula. La lliteratura anglosaxona es troba entre les més antigues llengües vernàcules que es varen escriure. L'anglés antic va començar a escriure's per pura necessitat pràctica en les condicions que varen resultar de les invasions daneses: els eclesiàstics estaven preocupats per la decadència de l'ilustració llatina de tal manera que ningú podia llegir eixes obres. De la mateixa manera, el rei Alfredo el Gran (849-899), volent restaurar la cultura anglesa, va llamentar la penosa situació de l'educació llatina: | ||
− | {{ | + | {{Cita|"Estava tan generalisada la decadència [educativa] en Anglaterra que molt pocs a este costat del Humber podien...traduir una carta del llatí a l'anglés; i crec que no hi havia molts més a l'atre costat del Humber" (Llibre de la regla pastoral, introducció).}} |
== Poesia == | == Poesia == |
Revisió de 12:32 21 jul 2022
La lliteratura anglosaxona (o lliteratura en anglés antic) comprén la lliteratura escrita en anglosaxó (anglés antic) durant els siscents anys del periodo anglosaxó de Gran Bretanya, des de mediats del sigle V fins a la conquista normanda de l'any 1066. Estes obres pertanyen a gèneros tan diversos com la poesia èpica, hagiografia, traduccions de la Bíblia, obres jurídiques, cròniques, conjurs i uns atres. Es conserven en total uns 400 manuscrits d'este periodo, un conjunt molt significatiu que suscita l'interés tant del públic com dels especialistes.
Entre les obres destacades d'este periodo es troba el poema Beowulf, que ha alcançat el ranc d'epopeya nacional en el Regne Unit. La Crònica Anglosaxona és una colecció d'història sobre l'antiga Anglaterra. El poema Himne de Caedmon del sigle VII és un dels texts més antics en idioma anglés.
La lliteratura anglosaxona ha segut investigada des de distintes perspectives a lo llarc del temps. En el sigle XIX i principis del XX se centraven en la busca de les raïls germàniques de l'anglés, més tart es varen examinar els mèrits lliteraris, i hui en dia l'interés radica en qüestions paleogràfiques i en els manuscrits en sí, la seua datació, lloc d'orige, autoria i en la busca de conexions entre la cultura anglosaxona i el restant d'Europa durant l'Edat Mija.
Descripció
Es conserva un elevat número de manuscrits dels siscents anys del periodo anglosaxó, havent-se escrit la major part d'ells en els trescents últims (sigles IX-XI), tant en llatí com en llengua vernàcula. La lliteratura anglosaxona es troba entre les més antigues llengües vernàcules que es varen escriure. L'anglés antic va començar a escriure's per pura necessitat pràctica en les condicions que varen resultar de les invasions daneses: els eclesiàstics estaven preocupats per la decadència de l'ilustració llatina de tal manera que ningú podia llegir eixes obres. De la mateixa manera, el rei Alfredo el Gran (849-899), volent restaurar la cultura anglesa, va llamentar la penosa situació de l'educació llatina: