Diferència entre les revisions de "Submarí"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - '* Wikimedia Commons ' a '{{Commonscat}}')
(Text reemplaça - '{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre' a '{{Commonscat|}}')
Llínea 15: Llínea 15:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Submarine Submarí]'''
+
{{Commonscat|}} '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Submarine Submarí]'''
  
 
[[Categoria: Tecnologia]]
 
[[Categoria: Tecnologia]]
 
[[Categoria: Bucs de guerra]]
 
[[Categoria: Bucs de guerra]]

Revisió de 03:24 6 jul 2022

Un submarí rus de clase Typhoon o Akula

Un submarí és una embarcació en capacitat per a navegar baix l'aigua. La major part de submarins són militars, pero també n'existixen en objectius civils, normalment científics. Les característiques dels submarins varien molt segons el propòsit per al qual s'han construït. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden estar mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de científics, molt més chicotets, a soles soporten unes hores. Des dels models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins a aplegar a haver-ne altament sofisticats. A pesar de que la major part dels alvanços han segut per raons militars, n'hi ha alguns que han segut per raons civils, és el cas del conseguits per Narcís Monturiol.

Tecnologies dels submarins

Interior d'un submarí britànic clase E, c. 1914–1918

Immersió

Per tal de poder navegar baix l'aigua els submarins conten en depòsits de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i es buiden per tal d'emergir i poder navegar en superfície.

Sensors

El periscopi permetia vore l'horisó exterior quan navegava sumergit, puix que baix de l'aigua la visibilitat empijora ràpidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi per als submarins fon ideat per Drzewiecki, cap a l'any 1863. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'acer, que va conectat a un atre tubo de major diàmetro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els sèt o huit metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporat un sistema òptic complex (prisma-lent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a un atre sistema òptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins duen, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseïx una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superfície marina durant la nit.

Vore també

Enllaços externs

Commons