Canvis

En el ''Document Marc'' aprovat per la [[Convencio Valencianista]], en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 ''Senyes d'identitat'', en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:

En el ''Document Marc'' aprovat per la [[Convencio Valencianista]], en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 ''Senyes d'identitat'', en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:

{{Cita|La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituixen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.}}

{{Cita|La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.}}

En el ''Document Marc'' aprovat per la [[Convencio Valencianista]], en el punt 1.4. denominat ''La voluntat de seguir sent valencians'', entre atres coses, diu lo següent:

En el ''Document Marc'' aprovat per la [[Convencio Valencianista]], en el punt 1.4. denominat ''La voluntat de seguir sent valencians'', entre atres coses, diu lo següent: