Uiquilliteratura:Poemes de Josep Maria Bayarri

Selecció de poemes del poeta valencià Josep Maria Bayarri.

Baix ella som germans

Esta es la nostra Bandera.
Contemplemla, valencians;
De la Patria Valenciana la Senyera:
Baix ella tots som germans.

La Senyera valenciana
Alta, bella i soberana,
Nostra glòria, nostra força i nostra fe;
En l'ampla armonia humana
Dia a dia; Deu donarmosla vullgue.

Roig de sanc i groc d'espiga
Blau de cel;
Tricolor bandera amiga,
Grat recort i viu anhel.

• Josep Maria BAYARRI, (Valéncia, 1932).

El Raig de Sol

Sobre la taula en qué escrivia 
ara ha vingut un raig de sol 
i han saludat la llum del dia 
mos lírics versos en revol 
i ara la meua poesia 
ol a clarors i a vida ol. 

El raig de sol sobre ma taula 
ha dut un alt encantament 
quan jo triava la paraula 
a tot esment i sentiment 
i s’ha dorat tota ma taula 
d’un íntim or deliqüescent. 

La realitat me secundava 
i a raïl de terra fea el vol 
el de mos versos que em voltava 
suggestionificant estol, 
i ara d’altura s’enyorava 
pel convit d’este raig de sol. 

I ha vingut tota l’alegria 
al sentiment des de l’astral 
i en estos versos que escrivia 
reconfortanta se’m prenia 
esta alegria sideral. 

I se dauraven els meus versos 
a to d’or clar del sol novell, 
i en lo seu raig, àtoms dispersos, 
suraven vius mos rims diversos 
fent de son raig líric joiell. 

Gran be del Cel en la demiúrgica 
hora d’inicis del matí 
quan, oficiant al món litúrgica, 
la mà del sol féu, taumatúrgica, 
este milacre per a mi! 

• Josep Maria BAYARRI, Foc i flama, (Valéncia, 1928).

Ocre

Si el vers venia, ella 
pernoctava deliquial en l’esme 
de la benaurança. 

I encara la cuca mínima 
corsecava l’afany intrascendent. 

Al regust de les hores de pedra 
podríem jugar llunàtics 
per les esferes esfereïdores 
i múltiples. Alhora 
unes emocions inductives 
projectaven la supervivència. 

A l’espai blau, de llautó 
era l’heliotrop i la sargantana 
una heràldica de presagis roents. 

Aquella sinèresi tremolava vives 
punxes grogues de silencis. 

Allí jo, i tu! 

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

Astral

Versos? 

Tu vols poligonar tendrament 
ritmes. Afins les emocions, 
perdura la rima. O llança-la 
al quart hemisferi —dos a dos sempre. 
Versos? 

Els versos van per dreceres de purnes. 

L’idioma capta entrebancs. 
La gènesi del vers branda. 

Tu eres poeta? Allà d’allà mira, 
guaita blaus i visatges de silenci. 

I t’afinques a sobre 
i quan tornes pels adverbis 
en escala d’electrons de suro 
tindràs la mida de l’ésser asfàltic. 

I mig riuràs per demés 
i l’esfínter dels estels encara. 

Un jorn oiràs la llum dels poliedres. 

Els astres faran l’ullet 
i en deshauci intermitent la comba 
te pastarà versos de nou aigües. 

Versos encara? 
Estàs en l’angúnia de les piràmides. 
Tu eres un esperit d’arquitectura. 

Conforme. 
Per a totes les menyspreables 
síl·labes, acosta hipopòtams. 

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).

Ansia de Color Safrà

Tens uns ulls de record. 
A bones hores, ara, 
el sentit de l’esguard se m’esparvera. 

Tu sentiràs al centre de la còrnia 
una deshumanització de l’iris 
i me voràs com sure en la igniscència 
precisa. 

Recordaràs l’encant de l’auri 
quasi terrós. Alhora persistent 
vindrà al teu cristal·lí la palometa 
i pel finestral bru de tes pupil·les 
la meravella de lo que no és. 

Tens uns ulls de record. 
Adés les hores de la infància 
d’arbres i de flors de paper de seda; 
despuix les pomes de la joventut 
que tenia sucoses somniacions; 
més despuix l’ànsia de color de safrà 
i suculenta de les arquivoltes 
del sentiment. 

Mira jo me sé estar grunsant-me 
en les cordes dels àpexs evocadors 
dels teus ulls. 

• Josep Maria BAYARRI, Escarotanereides, (Valéncia, 1954).